La cooperativa d’afectes de Roc Casagran
Mireia Vives i Borja Penalba posen música als poemes de la novel·la ‘L’amor fora de mapa’
BarcelonaUn teixit de complicitats ha convertit la novel·la L’amor fora de mapa (Sembra Llibres), de Roc Casagran, en molt més que una novel·la. De fet, ja ho és, perquè a més de prosa inclou catorze poemes, que justament són els que donen cos al disc publicat pel segell valencià Mésdemil que es pot aconseguir aquest cap de setmana amb l’ARA per 12 euros. A més de Casagran, els implicats en aquest teixit són Borja Penalba i Mireia Vives, responsables de posar música i veu als poemes de l’escriptor de Sabadell, i l’exdiputat David Fernàndez, autor del pròleg del disc. “Em vaig posar a escriure L’amor fora de mapa amb la intenció de fer una novel·la en què el protagonista fos un poeta per reflexionar, a part de sobre temes de relacions personals, sobre el paper de la poesia i la dificultat que la poesia arribi a persones que no estan habituades a llegir-ne. Així va ser com vaig crear una novel·la dins la qual es podien trobar una sèrie de poemes”, recorda Casagran, que un cop va tenir la novel·la mig escrita va parlar amb Penalba. “Ja havíem fet algunes cosetes musicals en privat junts, i li vaig proposar si es veuria còmode adaptant aquests poemes a cançons. A partir d’aquí, el Borja s’hi va entusiasmar”, afegeix.
Penalba, que a més d’una història musical lligada a noms com Feliu Ventura, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, i que comparteix amb Fernàndez i David Caño el projecte Ovidi( 3), va acceptar la proposta de Casagran. “Havia de dir que sí, m’ho demanava el cos. Com diria el David, som una cooperativa d’afectes”, diu Penalba. El següent pas va ser implicar-hi la cantant Mireia Vives. “Cada cançó ha sigut un repte. Els referents dels poemes són els personatges de la novel·la, però a l’hora de cantar me’ls he clavat a dins. El meu treball amb els poemes ha sigut fer-los meus”, diu Vives. Novel·la i disc són complementaris però no excloents, i tots dos poden funcionar autònomament. “Els vaig dir: «Agafeu això i feu-vos-ho vostre. No vull que ho feu pensant en la novel·la, com si això només fos un complement, sinó que com a artefacte artístic funcioni»”, explica Casagran. I així ha sigut.
David Fernàndez, que comparteix amb l’escriptor de Sabadell la idea de la poesia com a eina transformadora, diu que L’amor fora de mapa, “aquest trio que és lletra, veu i música”, li recorda molt “la resistència cultural, que és el que feien l’Ovidi, el Raimon i tants altres, la nostra cançó més compromesa i resistent”. I la temàtica, continua, “és d’absoluta actualitat”. “Parla de com construïm les relacions personals en un món cada vegada més individual que ens vol cada cop més aïllats”, diu Fernàndez. Ells no estan sols gràcies a la cooperativa d’afectes que han construït.