Beure, ballar i fer l’amor: un altre Congo és possible
BarcelonaLa República Democràtica del Congo té més de 75 milions d’habitants i és, actualment, el dinovè país més poblat del món. Així i tot, les referències culturals que se’n tenen són escasses. Fiston Mwanza Mujila (nascut a Lubumbashi el 1981) n’és una de les poques excepcions. La seva primera novel·la, Tram 83, s’ha publicat en francès, anglès, italià i neerlandès abans d’arribar en català a Edicions del Periscopi. L’any que ve sortirà, com a mínim, en alemany i en suec.
Mwanza Mujila escriu en francès des de Graz (Àustria). “El lloc on està ambientada la novel·la, la Ciutat-País, és una metàfora de la secessió, no és ni ciutat ni país”, explica des de l’última planta de l’Institut Francès. A causa dels atemptats del 13 i 14 de novembre de París, per accedir a l’edifici cal passar per un estricte control de seguretat. “Els barris en què s’estructura la Ciutat-País són espais fantasmagòrics, perquè en realitat l’únic punt de trobada és un bar que també és un bordell i que es diu Tram 83”.
El llibre de Mwanza Mujila, que ha estat precedit per diversos poemaris i obres de teatre, transcorre en gran part en aquest espai nocturn, on “miners, venedors d’autèntics passaports falsos, enllustradors, militars, adobadors de peces de recanvi” i un llarg etcètera són interpel·lats per tota classe de dones, des de les menors de setze anys, anomenades “pollines”, fins a “les mares solteres o d’entre vint i quaranta anys”, i “les dones-sense-edat o amb una edat fixa que comença a partir dels quaranta-un”. En aquest ambient coincideixen dos amics, el Rèquiem, que es dedica a fer negocis foscos, i el Lucien, que vol ser escriptor. “Són personatges complementaris, gairebé bessons -diu l’autor-. Ni l’un ni l’altre estan disposats a fer concessions. Si una paraula els defineix és extremisme ”.
“Volia personatges feliços”
Al Tram 83, el Lucien i el Rèquiem es deixen anar mentre les dones s’ofereixen, sovint amb la promesa que “mamar” els “apassiona”. “Quan entres al Tram 83 perds la noció de l’espai i el temps -promet-. És un lloc per beure, ballar i fer l’amor”.
Si una intenció tenia Fiston Mwanza Mujila a l’hora d’escriure Tram 83 era fugir d’aquella literatura africana plena de “misèria, pobresa, sífilis i violència”, com recorda l’editor Malingeau al Lucien en un passatge de la novel·la. “Volia que els meus personatges fossin feliços, prenguessin cervesa i s’ho passessin bé -reconeix-. En cap cas pretenia fer una novel·la política ni explicar la història recent del Congo. M’hauria sortit un llibre avorrit”. A Tram 83 hi ha més acrobàcies d’estil que narratives. El ritme que agafa la seva prosa pot recordar vibrants solos de jazz o les festives rumbes congoleses que sonen sense parar al bar. “Al Congo la gent prefereix ballar que llegir -diu-. Cada cop que hi ha hagut un canvi de règim hi ha hagut la voluntat d’esborrar la memòria precedent, fins al punt que no tenim una història nacional, sinó diverses. El Lucien vol fer una literatura que ajudi a reconstruir el país”. Fiston Mwanza Mujila, en canvi, només deixa anar pistes de tant en tant del país on va créixer, sense “voluntat assagística”. El text es llegeix com una llarga muntanya russa.
