Anthony Bonner: “Ramon Llull va intentar fer un diàleg interreligiós”

PalmaAnthony Bonner (Nova York, 1928) és escriptor, naturalista i ecologista, musicòleg, traductor i un dels màxims especialistes en Ramon Llull. Bonner es considera un mallorquí nascut a Nova York, amant de la natura, el paisatge, la llengua i la cultura de Mallorca. Entre els llibres que ha publicat més recentment sobre Llull destaquen dos títols: L’Art i la lògica de Ramon Llull (2012) i l’edició de Vida de mestre Ramon (2013).

Com va influir en Ramon Llull el fet d’haver nascut al segle XIII, uns anys després que el rei Jaume I conquerís Mallorca?

Llull va viure en una Mallorca multicultural, en estreta relació amb cristians, jueus i musulmans, en un escenari diferent del que visqueren els teòlegs de París. La convivència amb altres cultures i religions va fer que fos conscient de l’existència de l’altre, com diríem avui.

Quina motivació va empènyer Ramon Llull a escriure?

Llull va reconèixer la seva pretensió de convertir els infidels a través de l’escriptura i la predicació. Tot el que va escriure anava encaminat a un objectiu més general, que no era cap altre que fer que tothom entengués i estimés Déu. Al llarg de la seva vida es va esforçar per aconseguir formar missioners experts en llengües orientals, per això cercava de forma insistent finançament per construir monestirs on es poguessin formar. La seva obra estava orientada, per tant, a intentar convertir els infidels al cristianisme.

Fins a quin punt va assolir els objectius que s’havia proposat?

Llull era conscient dels problemes als quals s’havia d’enfrontar, estava convençut que un home no canvia de religió per raons lògiques o teològiques, perquè la fe s’adquireix en el si de la família. Tothom es mou per l’ensenyament rebut pel pare i la mare, però Llull confiava en el poder de l’Art que Déu li havia revelat per aconseguir convertir jueus i musulmans.

Coneixem la vida de Llull a través del llibre Vida coetània, una autobiografia. Per què va decidir escriure sobre ell mateix?

Podem dir que Llull va ser un cas especial a l’Edat Mitjana perquè en aquella època no era gens habitual escriure sobre un mateix. Al final de la seva trajectòria va entendre la necessitat de construir la seva pròpia autoritat perquè els seus contemporanis escoltessin el que els havia de dir. A la seva època, la gent no demanava raons sinó autoritat, i Llull volia mostrar que el seu Art era l’autoritat que ell volia propagar. Per això va voler transmetre que l’origen del seu Art estava en Déu, i explicar com l’havia adquirit a través d’una revelació divina.

Llull va escriure una obra enciclopèdica en català, llatí i àrab. ¿Seguia algun criteri per decidir en quin idioma escrivia cada obra?

Molts estudis actuals s’estan orientant cap a aquesta qüestió. Llull tenia organitzat un obrador amb copistes, amics i deixebles repartits per Montpeller, Roma, París i altres localitats, als quals donava instruccions sobre en quina llengua s’havien de produir les seves obres. La llengua que feia servir depenia en cada cas de qui tenia al davant i de quin tema tractava.

Per què les obres més conegudes de Llull són les literàries i no les més filosòfiques o teològiques?

L’interès per les obres literàries de Llull té un origen modern. Jo vaig fer un estudi sobre quines obres eren més difoses en l’Edat Mitjana i el Renaixement, i el resultat és fascinant, perquè les obres més llegides de Llull eren sobre l’art, mentre que les més literàries no tenien gaires lectors medievals. Això va canviar a partir del segle XIX amb l’eclosió de la Renaixença. A partir d’aquí es produeix la recuperació del Llull català, i l’interès es desplaça cap a l’estudi i la divulgació de les obres que va escriure en català. Aquesta orientació es manifesta actualment en el món acadèmic en el fet que Llull s’estudia als departaments de filologia catalana i no als departaments de filosofia i de teologia. I amb això no vull insinuar que no fos un escriptor extraordinari en català, ja que maneja el llenguatge amb una destresa molt remarcable.

A quin problema filosòfic s’enfronta Llull?

Volia demostrar la fe a través de la raó, fer compatibles filosofia i teologia. Això és bàsic per a Llull.

Què és l’Art de Ramon Llull?

És un mètode, una lògica demostrativa, un instrument al servei de l’acció missionera i una eina útil per demostrar i propagar les veritats cristianes. Tot alhora.

¿Llull considerava que el diàleg interreligiós era la millor estratègia per predicar?

Sí. Llull potser va ser l’únic teòleg de l’Edat Mitjana que realment va provar de fer un diàleg interreligiós, perquè els altres missioners parlaven sense voler saber allò que els altres deien o pensaven. Llull, en canvi, oferia al contrincant un mètode d’argumentació per parlar d’igual a igual, una cosa ben insòlita.

Quines eren les disputes doctrinals de Llull amb els musulmans?

Llull va triar per disputar els articles de fe, perquè era el punt central sobre el qual es fonamentaven totes les religions. Concretament, va disputar sobre la Trinitat i l’Encarnació, perquè eren misteris que les altres religions no acceptaven.

Si fos la persona responsable dels actes de commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull, quines activitats promouria?

Les encaminades a persuadir la gent perquè el llegeixi i l’estudiï, encara que em fan una mica de por les commemoracions oficials que fan molt de renou però que no tenen gaire substància.

Què penseu del fet que el govern balear no hagi fet res per impedir la interrupció de dos canals televisius de la corporació catalana?

És difícil creure que no formi part de la campanya anticatalana del govern Bauzá. És tristíssim, a les portes de les celebracions del 700è aniversari de l’home que més ha fet per dignificar el català i fer-lo equiparable a altres grans llengües de cultura, que els nostres governants facin coses per tornar-lo al nivell folklòric de fa mig segle.