'Aftermath_conseqüències' representarà Catalunya a la Biennal de Venècia

Barcelona"El nostre projecte 'Aftermath_conseqüències' comença quan marxen els arquitectes" explica l'arquitecte Jaume Prat. És a dir, vol explicar què succeeix a partir que l'edifici comença a "viure" i com el viuen els seus usuaris: com s'integra a l'espai públic, al paisatge, a la ciutat, a la cultura i a l'art local... Darrera 'Aftermath_conseqüències' hi ha també l'arquitecta Jelena Prokopljevic i el cineasta Isaki Lacuesta. El projecte ha estat escollit per representar Catalunya a la 15a Biennal de Venècia, que tindrà lloc el 2016. Competia amb unes altres 21 propostes.

Projectes mediambientals i socials

"Volem mostrar edificis viscuts, habitats i no edificis buits i il·luminats, com els que es veuen a les revises especialitzades", detalla el cineasta Isaki Lacuesta. A la Biennal mostraran 7 o 8 projectes. Tots ells han fet alguna contribució a la comunitat on s'han edificat. Per exemple, es mostrarà la rehabilitació dels marges del Llobregat, un projecte de l'estudi Batlle i Roig que ha recuperat el riu per a usos socials i activitats d’oci. També es vol explicar la recuperació del Teatre Atlàntida de Vic que ha fet l'arquitecte Josep Llinàs; “És un edifici d’enorme èxit, amb una temporada regular farcida d’espectacles de tota mena. Una de les seus centrals del Mercat de Música Viva. Un conservatori sempre ple”, explica Prat. "Els promotors també van tenir clar que s'havien de gastar els diners amb la recuperació del carrer i s'ha creat un espai públic que funciona encara que el teatre estigui tancat", afegeix. Una altra obra que volen explicar a la Biennal és el centre per al Servei de Distribució d’Aliments a Campclar (Tarragona) de Nua Arquitectes o l'Hospital Transfronterer de La Cerdanya: "S'ha construït a la frontera entre França i Catalunya però no per separar sinó per unir", destaca Prat.

Com sonen els edificis?

No hi hauran ni maquetes ni es projectarà sobre cap pantalles estàtiques, sinó sobre vidres i suport translúcids. "Volem fugir de la idea d'espectador. Es tracta que hi hagi visitants, que d'alguna manera decideixen el recorregut i esdevinguin els 'muntadors' finals", detalla Lacuesta. Qui ho vulgui també podrà aprofundir en cada obra i hi haurà uns vinils al terra amb explicacions. "Treballarem també a les xarxes perquè es pugui seguir explorant i debatent i el catàleg no serà tant una explicació sinó més aviat una reflexió", assegura Prokopljevic. "Les filmacions seran també molt observacionals per relatar com es viu als edificis i com sonen aquests espais", afegeix Lacuesta. La participació a la Biennal de Catalunya tindrà un pressupost de 470 mil euros, està impulsada per l'Institut Ramon Llull i compta amb el suport de la Generalitat.