Jeremy Rifkin: "Aquesta crisi és culpa del petroli"
Crisi "L'origen va ser quan el preu del petroli va arribar als 147 dòlars" Atur "Portar les renovables als edificis hauria creat milions de llocs de treball a Espanya Zapatero "Ell ho tenia clar, però hi havia un sector reticent dintre l'executiu"
La crisi només se superarà amb el final de l'era del petroli i aquesta revolució ja ha començat, explica Jeremy Rifkin al seu llibre La tercera revolución industrial (Paidós, 2011). No és cap utopia perquè Alemanya l'està encapçalant, després que un sector de l'executiu del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, impedís que ho fes Espanya, cosa que hauria aportat milions de llocs de treball, segons Rifkin. Aquest pensador social, professor a la Universitat de Pennsilvània, ha participat en el segon congrés de ments brillants que vint experts en genètica, economia i filosofia han celebrat a Madrid convidats per la Fundación Rafael del Pino.
Per què defensa que l'origen de la crisi no va ser Lehman Brothers?
Si ho penses, el petroli va arribar el juliol del 2008 als 147 dòlars per barril. Quan s'encareix el petroli s'encareix tot el que surt d'aquesta matèria primera, com ara els productes farmacèutics i la roba, i la gent no ho pot comprar perquè els preus són massa alts. Això provoca el terratrèmol econòmic que dóna lloc al col·lapse financer 60 dies més tard.
I com sortirem de la crisi? En què es basa la tercera revolució industrial que defensa?
Hi ha cinc pilars. El primer són les energies renovables. L'objectiu d'Europa és arribar al 20% d'energies renovables el 2020. El segon és que l'energia verda, ecològica, eòlica, solar o geotèrmica la generin els mateixos edificis de manera ecològica. El tercer pilar és com s'emmagatzema aquesta energia, perquè no sempre fa sol o bufa el vent, i la necessites per quan no en tens. Es conserva amb aigua i hidrogen. Quart pilar: com es distribueix aquesta energia? Crees una internet com la que fas servir per intercanviar arxius digitals, una xarxa interna d'energia renovable. El cinquè és el transport. Com faràs que funcionin els vehicles elèctrics? A través de bateries que endollaràs als edificis que funcionen amb renovables.
Per a alguns tot això és una utopia.
Al contrari, és molt real. Hem de deixar d'utilitzar les energies fòssils. S'estan esgotant i, a més, creen l'escalfament global i el canvi climàtic. No hi ha més remei. Qui produirà les energies renovables? Els edificis, que són els que més ho poden fer perquè ja hi són. Després necessites compartir-la per tot el planeta i poder recarregar l'energia dels vehicles des dels edificis. Jo no hi veig la utopia. Si fos utòpic no ho lideraria Alemanya, que és la locomotora d'Europa i el primer exportador del món i ja ho està aplicant.
Zapatero va fer una aposta important per subvencionar les renovables però va fer marxa enrere.
El president Zapatero feia realment la cursa amb Alemanya cap al primer pilar, les renovables. Espanya estava liderant aquest moviment per davant del país de la cancellera Angela Merkel. Tenia bones possibilitats. Què va passar? Que va arribar la crisi i la necessitat del pla d'austeritat. Llavors, de sobte, Zapatero no va poder implementar els pilars dos, tres, quatre i cinc. És una pena perquè el mercat financer, les institucions financeres, van demanar retallades pressupostàries. Van fer una advertència. Si no ho feu no ens fiarem de vosaltres perquè pensarem que no podeu retornar el crèdit. Espanya va fer les retallades. Però després les institucions financeres aixequen el cap i diuen: "Aha!" Heu fet retallades pressupostàries. Això vol dir que no ens podem fiar de vosaltres perquè no teniu pla de creixement.
L'Estat se n'hauria sortit?
Esclar. Ha estat una pena. El pilar dos, el dels edificis, hauria donat milions de llocs de treball a Espanya i hauria recuperat el sector de la construcció i l'immobiliari, condicionant els edificis per a aquesta producció d'energies renovables. Una oportunitat que desgraciadament no va poder ser. I vull que quedi clar que tinc un profund respecte pel president Zapatero, que a més d'un líder madur, em sembla un ésser humà decent, i això em sembla que és un gran elogi, sobretot per a un polític.
Però no va saber reblar el clau.
Ell estava a favor d'aquest pla però tenia un sector reticent en el seu executiu. I ara el meu missatge seria per als joves del moviment del 15-M. Ells haurien d'intervenir en aquesta qüestió, comprometre's, involucrar-se en política, crear el seu propi partit polític, ¿per què no?, i prendre les iniciatives de crear també petites i mitjanes empreses per dur a terme tots junts aquest canvi de model. Ho fa Alemanya, però ho pot fer Espanya. Espanya pot tornar a liderar la revolució.