Deu anys sense Ramon Barnils

Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; }a:link { } Avui fa 10 anys que va morir Ramon Barnils (Sabadell, 1940 – Reus, 2001). La xarxa ho recorda amb el hashtag especial #Barnils al Twitter. També es pot visitar el perfil del Facebook. El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha demanat als blogaires que avui tinguin un record pel mestre. Ja n'hi ha alguns exemples, com el blog de Joan Vila i Triadú o el del setmanari La DirectaLa Directa.

L'homenatge presencial serà aquest dijous, a les nou de la nit a l'Horiginal de Barcelona, al costat del Macba. L'organitza el Grup de Periodistes Ramon Barnils mateix. Hi intervindran el president de l'entitat, Joan Vila i Triadú; Assumpció Maresma, editora de Vilaweb; Núria Barnils, periodista i neboda de Ramon Barnils, i Joan Manuel Tresserras, professor de la UAB i exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Periodista crític i independent com pocs, Barnils va marcar una època en l'ofici, que encara perdura. Va treballar als diaris Tele eXprés, El Correo Catalán, Avui, La Vanguardia i El Mundo, i a les revistes Amb Potes Rosses, El Món, Ajoblanco i El Temps. També va treballar a les agències de notícies Europa Press i Agència EFE, on va impulsar el primer servei de notícies en català, als anys 80. El somni de crear una agència de notícies nacional no arribaria fins molt després, amb el naixement de l'Agència Catalana de Notícies. Avui ho recorda el seu director, Saül Gordillo, en aquest post. Va ser mestre de periodistes i polemista brillant. Va ser professor a la UAB deu anys. El periodista Vicent Partal el defineix com "una de les veus més preparades, més lúcides i més lliures que tenia aquest país", en l'editorial que Vilaweb va publicar quan va morir.

Aquí podeu accedir a un recull dels seus articles publicats a El Temps.

També podeu escoltar un fragment del mític programa El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, que va marcar una època a Catalunya Ràdio. El programa estava realitzat per La Mercantil Radiofònica, amb Jordi Vendrell, Quim Monzó i Ramon Barnils mateix.