Les mesures de protecció dels pescadors de Roses tripliquen el nombre de juvenils de lluç

RosesLes mesures de protecció que els pescadors de Roses han aplicat per recuperar les poblacions de lluç han permès triplicar el nombre de juvenils d’aquesta espècie en tres anys dins la reserva. Així es desprèn dels resultats de l’estudi que investigadors de l’Institut de Ciències de Mar (ICM) han dut a terme a partir del seguiment d’una zona vedada de pesca situada en el calador conegut com El Segon, al Golf de Roses. Aquesta iniciativa dels pescadors, que ha comptat amb la col·laboració de científics i Administració, és pionera a Mediterrània i és un model de la política pesquera que promou el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), basat en els plans de cogestió i la coresponsabilitat entre els diferents agents.

Els resultats de l’estudi han estat presentats avui, a la Confraria de Pescadors de Roses, per la conselleria d’Agricultura, Ramaderia , Pesca i Alimentació, Meritxell Serret; el president de la Confraria de Pescadors de Roses i president de la Federació de Pescadors de Girona, Antoni Abad; la cap del projecte i biòloga de l’Institut de Ciències del Mar, Laura Recasens; i el cap del Departament de Recursos Marins Renovables de l’Institut de Ciències del Mar, Joan B. Company. El pla es remunta a l’any 2013, quan la Confraria de Pescadors de Roses, per iniciativa pròpia, va acordar deixar de pescar amb qualsevol tipus d’ormeig en una superfície d’uns 50 Km2 i una fondària mitjana de 130 a 140 metres, amb l’objectiu de protegir els juvenils de lluç.

L’estudi per avaluar els efectes d’aquest vedat s’ha basat en el seguiment de la reserva des de l’1 de març del 2015 fins el 31 de març de 2016, i s’ha fet amb ajuts del Fons Europeu per a la Pesca, gestionats a través del DARP. Aquest estudi científic ha permès detectar un nombre de juvenils de lluç molt superior dins la zona protegida, en relació a l’àrea no tancada. Els biòlegs han pogut comprovar que hi ha una major abundància i biomassa de totes les categories dins l’àrea tancada, especialment dels lluços petits per sota de la talla legal de captura (20 cm), ja que dins del calador protegit s’ha trobat una mitjana de 1.470 individus/km2, per bé que a la zona oberta a la pesca n'han aparegut tres vegades menys (572 individus/km2) .

Aquest increment d’abundància i biomassa s’ha donat també a altres espècies com la bruixa, el moll, el rap i les espardenyes (en concret, una mitjana de 5.410 individus/km2 al calador protegit front dels 2.851 individus/km2 a la zona oberta a la pesca). A més, s’ha vist que la zona protegida actua com a refugi per a espècies vulnerables com el penegal, les rajades i els crancs ermitans, que pràcticament només es troben en aquest indret.

Els bons resultats d’aquesta iniciativa han dut la Confraria de Pescadors de Roses a plantejar-se l’extensió d’aquesta mesura de protecció a altres sectors del calador on també es detectin concentracions rellevants de juvenils de lluç. El pla pilot de Roses és un exemple del model de la política pesquera que promou el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, basat en plans de cogestió i coresponsabilitat entre pescadors, científics i Administració, i que ja s’estan aplicant també en relació a la gamba, al canyó de Palamós, el sonso i la pesca d’invertebrats amb dragues. L’objectiu és estendre i implantar aquest model, amb caràcter general, a tot Catalunya i amb aquest objectiu el Govern de la Generalitat ha impulsat el nou Decret de Governança de la Pesca Professional a Catalunya.