Ser pastor al segle XXI: més repte que mai

GironaCada dia hi ha menys ramats d’ovelles a Catalunya. Segons l’Idescat, el 1993 n’hi havia uns 3.400 i més de 874.000 ovelles, i el 2013 -últim any amb dades publicades- hi havia uns 2.500 ramats i 579.000 caps. En canvi, el nombre de joves que es volen fer pastors augmenta, no només de persones vinculades a la pagesia o la ramaderia per tradició familiar sinó que un percentatge força important provenen d’entorns urbans. Hi contribueixen diversos factors: d’una banda, la crisi econòmica, que ha forçat moltes persones a replantejar-se -o plantejar-se- com guanyar-se la vida d’una manera diferent de com ho havien fet fins aleshores. De l’altra, hi ha més consciència d’una part de la societat que creu que cal contribuir a conservar el territori, i la funció dels ramats en aquest sentit és òptima.

El cas de Judit Nadal és una barreja de tot això. Doctorada en geologia, va treballar al món de la construcció fins al començament de la crisi econòmica. No té cap vincle familiar amb la pagesia, però des de l’any 2000 viu amb la seva família a Gaüses, municipi de Vilopriu, un terme afectat des de fa anys per nombrosos incendis forestals provocats per un piròman. “A Vilopriu tothom sap que la gran quantitat d’incendis que tenim no són per causes naturals. Si et preocupa l’estat dels boscos i vols reduir el risc d’incendis, un ramat és idoni”, diu Nadal. Fa quatre anys, quan ella en tenia 39, va comprar 30 cabres per començar un ramat que avui té 60 cabres i 20 ovelles.

Reconeix que la feina no és ben bé com se l’esperava. “La gent té la idea que es tracta de fer sortir el ramat a pasturar i poca cosa més, però has de saber de veterinària i agricultura, ser una gran administrativa i entendre de papers, etc.”, explica. Però la vida a l’exterior i tractar amb animals són dos aspectes que li agraden de fer de pastora. “És un plaer, i també saber que fas una feina amb la qual estàs contribuint a millorar el territori i el medi ambient”.

En la part negativa, creu que no és una feina reconeguda per la societat ni per l’administració. “La majoria del bosc a Catalunya és privat i a Girona més. No es pot viure de netejar bosc però els beneficis de tenir-los nets són molts. Extingir un incendi costa molts diners i ningú es planteja les despeses que té. En canvi, ajudant els pastors econòmicament es podrien estalviar molts diners perquè els focs serien més fàcils d’apagar”, assegura.

Seguir el ramat per GPS

Marc August Muntanya, de Riudaura (Garrotxa), tampoc té cap vinculació familiar amb la pagesia ni precedents de pastors a la família, el seu cas és vocacional: des de petit n’ha volgut ser. “No sé per què però era petit i ja anava amb els pastors del poble. No vaig trigar a tenir quatre o cinc ovelles per al consum domèstic”, explica.

Als 18 anys se’n va anar a l’Escola de Pastors del País Basc a aprendre l’ofici i també a aprendre a fer formatges, una faceta que s’ha convertit en una part important del seu modus vivendi, perquè la major part del seu ramat és de cabres: en té 70, i també 20 ovelles. “Els caps de setmana tinc la feina extra d’anar a vendre formatges i rebre visites al corral”, diu.

Muntanya aviat serà llicenciat en història i també és acordionista, una activitat que l’ha portat a Geòrgia, Irlanda i Berlín. “No volto gaire ni tant com voldria perquè els animals volen els mínims canvis possibles. Quan sóc fora, qui em dóna un cop de mà és la família o alguns veïns del poble, si cal. Jo també ajudo altres pastors quan m’ho demanen”. A la seva explotació ha incorporat noves tecnologies que li permeten poder seguir el ramat per GPS quan és fora. “La cabra que podríem dir que és la líder del ramat porta un dispositiu i des del mòbil puc saber sempre on és el ramat”. Muntanya coincideix amb Nadal que és una feina amb poc reconeixement i critica l’administració perquè entén que els posa més traves que facilitats.

Tan fort ha sigut el seu desacord amb el departament d’Agricultura que va renunciar a l’ajut a fons perdut de 30.000 euros per començar una explotació. “Quan no tens res no és fàcil renunciar-hi però no hi ha cap pastor que hagi tingut alegries en tractar amb el departament d’Agricultura. Fins i tot em van aconsellar que no em dediqués a fer de pastor perquè preguntava massa”, afirma. En canvi, va demanar -i se li va concedir- un ajut Leader per fer la formatgeria, també a través del departament d’Agricultura.

Una pàgina web com a aparador

Tant Nadal com Muntanya són a la pàgina web www.pasturem.cat, de creació recent, que presenta una seixantena de pastors d’arreu de Catalunya en què expliquen què ofereixen i com contactar-hi. “És una iniciativa molt interessant perquè els pastors sempre han viscut molt aïllats els uns dels altres, malgrat que puntualment es poguessin ajudar”, valora Muntanya.

Eduard Balsells, de la primera fornada de l’Escola de Pastors de Catalunya, és un pastor transhumant que passa bona part de l’any a Sant Boi de Llobregat, on té un acord amb l’Ajuntament perquè li mantingui net el terme, i Querol (Alt Camp), i és un dels promotors d’aquesta pàgina. “Està pensada com un aparador perquè la gent conegui la nostra feina”, diu. “També tenim un grup de WhatsApp, on hi ha uns 150 pastors, que sempre ens ajudem a l’hora d’aconsellar els altres companys”, afegeix Balsells. “El grup és una ajuda moltes vegades abans de consultar un veterinari”, afegeix Nadal.

Balsells creu que la pàgina ha d’ajudar els pastors a donar a conèixer totes les activitats que ofereixen, tant la venda de carn i altres derivats com formatges, llana o fems, la neteja de finques o de termes municipals o les visites de famílies i escoles. “Viure només del ramat és molt difícil, i més si no tens terres pròpies, per tant, tot el que ens ajudi és vàlid”, diu Balsells. Tots coincideixen que fer de pastor és molt sacrificat, però tots volen tirar endavant i no estan disposats a tirar la tovallola fàcilment.

Xai al mateix preu que fa 35 anys

Jordi Muxach és pastor de mena i un dels més coneguts del país pels nombrosos concursos de gossos d’atura que ha guanyat, especialment amb la Coloma. El seu pare ja n’era i ell, a més, ha sigut esquilador professional d’ovelles durant 37 anys. Es mostra escèptic davant l’increment de noves vocacions de pastor perquè creu que l’ofici cada dia està pitjor. “No sóc pessimista, sóc realista. Conec molt bé aquest món i no hi veig gaire futur. Hi va haver un moment, fa 40 anys, que em pensava que això tiraria endavant, però em vaig equivocar”, afirma. “Quan vaig començar encara guanyava cèntims. Em vaig poder fer una casa i he pujat quatre fills, però avui viure només del ramat és impossible. 35 anys enrere un xai valia tant com ara, però tot s’ha encarit molt i el xai s’ha estancat. Per viure’n, un xai s’hauria de pagar a 130 o 140 euros, i se’n paguen 60 o 70, i en èpoques de molta oferta 50”. Des de l’abril ha obert casa seva a les visites per ensenyar a les escoles i les famílies com és un ramat i ofereix tastets de xai. “Cada dia vaig plegant. De gairebé 600 ovelles que havia tingut, ara en tinc 350, i acabaré amb 150”.

Muxach lamenta que això passa mentre Catalunya és deficitària en el consum de xai. “Falten dos milions de caps a l’any per satisfer la demanda interna, però ve de fora perquè és més barat. Al supermercat hi diu «xai del país» sense especificar de quin”, afirma. “Paguem l’endarreriment dels 50 anys de dictadura, que van fer molt de mal. Mentre la resta d’Europa va avançar, aquí moltes explotacions semblava que estaven al segle XIX”, conclou.