“Les actuals polítiques De drogues han fracassat”

Girona“Les actuals polítiques de drogues han fracassat. El nostre objectiu és aconseguir una millora social que prioritzi el respecte i l’autonomia, i no les actituds repressives i punitives, que ja hem pogut constatar que van acompanyades d’alts costos socials i econòmics”. Són paraules dels representants de la CatFac, una federació que prioritza “la defensa dels drets dels usuaris i dels petits productors, la sostenibilitat ecològica i el benefici social”. Consideren necessari un model de regulació que, des del mateix món cannàbic, doni resposta “a la inseguretat jurídica en què es troben immerses actualment les associacions, eviti els riscos associats al mercat negre, desmitifiqui vells prejudicis i defineixi una política real de riscos associats al consum”.

Guia de bones pràctiques

El model que proposa la CatFac es concreta en una guia de bones pràctiques basada “en la transparència i la gestió democràtica, garantint que mai es dirigirà al lucre personal dels promotors”. Les associacions cannàbiques estan orientades a l’autoabastiment i a la creació d’un mercat en circuit tancat. Les seves regles de funcionament s’assemblen a les d’una cooperativa de consum. Per tant, defensen el dret a l’autocultiu. “I també aspirem a promoure el debat i el canvi polític per unes polítiques de drogues justes i efectives en la gestió de plaers i la reducció de riscos”, remarquen els portaveus de la CatFac.

La guia de bones pràctiques especifica: “La producció de cànnabis ha de ser sempre sota la demanda prèvia dels socis; és a dir, el resultant de sumar les previsions de cultiu de tots els socis serà la quantitat que es conreï. Únicament es produeix el que es demana i, per tant, s’evita la possible derivació a terceres persones”. També indica que les associacions no han de tenir excedents de producció i que cada tres mesos s’ajustaran les diferències sobre la previsió de consum i el consum del soci. “Aquest consum mai superarà un màxim de tres grams al dia”. La retirada d’aquesta quantitat es podrà fer com a màxim per setmanes, tant per a la seguretat del soci -així s’evitarà que transporti una quantitat excessiva- com per dificultar que pugui derivar la substància a terceres persones. A més, reduint la quantitat a distribuir també s’afavoreix el circuit tancat. Evidentment, “el cànnabis de l’associació ha d’estar enterament produït per la mateixa entitat i no ha de dependre de la compra al mercat negre”. En conseqüència, s’establiran mecanismes de control de la producció per garantir que les quantitats corresponen a la demanda i que cap part del cultiu s’està destinant al mercat negre. Així mateix, es controlarà exhaustivament la producció per garantir una certa qualitat del cànnabis i, sobretot, el compliment de les normatives vigents per al cultiu d’una planta que es destina al consum humà.

Tots els cultius hauran d’estar peritats anualment i registrats. A més, es farà un informe pericial de previsió on es descriguin els espais de conreu i la seva productivitat. Aquesta producció ha de coincidir exactament amb la demanda de consum de cada associació.

El testimoni del Joel

Trobar consumidors de cànnabis a Girona és força senzill. Aconseguir que donin noms i cognoms o es deixin fotografiar, molt més complicat. El Joel, de 48 anys, facilita un nom fictici per explicar la seva visió de l’impàs que viu el club que freqüentava fins fa mig any. “Confio que tot s’arregli. Es fan passos, però va molt lent”. En preguntar-li pel funcionament del local abans de la suspensió, diu: “Molts només anaven al dispensador de marihuana, i altres hi passàvem més estones, envoltats de fum. Cal una mentalitat més oberta. Jo només fumava al local o a casa; no vull problemes amb les forces de l’ordre”.