Cartes a la Directora 02/10/2017
Llàgrimes sense esperança
I quan per fi arriba el dia tan esperat, s’omple de llàgrimes, però no d’emoció, sinó de patiment. La repressió que es va viure ahir va deixar bassals de sang i ferides diverses, i va demostrar que un centenar de forces de l’Estat poden convertir en menys d’un minut un referèndum pacífic, familiar i esperançador en un pou de patiment, violència i terror. ¿Mereixem ser apallissats per defensar els nostres drets? Del que no hi ha dubte és que ahir Catalunya va ser víctima de la falta de democràcia i la falta de sensibilitat. He vist el dolor en els ulls dels ciutadans, les llàgrimes sense esperança dels que ho han donat tot per aquest dia, el patiment dels familiars dels agredits i el cinisme en els ulls de les forces de repressió.
AINA CARCASSONA
BARCELONA
Votació - Repressió
Atesa la contundència repressiva de les forces militars a les persones que pacíficament volien votar, la impertinència del govern espanyol, que ha insistit en la “pacífica” actuació d’aquestes forces, el món sencer ha sigut testimoni de la crueltat i atac indiscriminat d’uns cossos policials sense cap ordre ni coherència. És per això que crec que el govern de Catalunya hauria de declarar la independència i separar-nos d’aquest nefast estat espanyol, perquè no hi ha diàleg possible amb gent que ha actuat i reaccionat així. La desconnexió haurà de ser immediata i desprendre’s d’un govern i d’una Espanya que ha malmès les institucions catalanes.
XAVIER FARRÉ
BARCELONA
“A por ellos”
Hola, població de Catalunya. Soc un ciutadà, un català com vosaltres. No us parlaré de política, ni de lleis, i sí de drets humans. Ahir, l’1-O, vam viure imatges dantesques; des de l’era franquista no havia vist res semblant. Que no ens menteixin amb notícies de mitjans de comunicació espanyols. Només us demano que per un moment reflexionem tots sobre els fets. Estic segur que cap membre del partit del govern espanyol, si és que tenen consciència, podrà dormir amb la consciència tranquil·la. I que no ens expliqui la vicepresidenta del govern espanyol que la policia ha actuat amb exemplaritat i proporcionalitat, perquè és mentida: han anat a sac. No hi ha dubte que la responsabilitat política és compartida (governs català i espanyol) i que, probablement, fa cinc anys en un referèndum hauria sortit un no de carrer. Però l’assalt als drets humans del poble català que hem viscut avui sí que és responsabilitat única del govern espanyol. Avui he plorat d’impotència i només us puc dir que, després del que s’ha vist, Catalunya està cada vegada més lluny d’Espanya. Mai ho oblidarem.
VICENTE SORRIBES
BARCELONA
Carregant contra la democràcia
Tenien una oportunitat d’or per ser demòcrates i l’han perdut. Ahir la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van carregar de manera injustificada i desproporcionada contra la població pacíficament reunida als centres electorals. Aquest govern d’hereus del franquisme i plagat de corrupció, juntament amb la seva marca blanca, Ciutadans, i un PSOE ara ja debilitat i prostituït, ha optat per reprimir, trepitjant els drets fonamentals de les persones, el dret a a poder votar lliurement.
Espero dels dirigents de la resta del món que no facin costat a aquest govern que finalment s’ha mostrat tal com és i desitjo que aquesta mancança de democràcia sigui corregida per la Unió Europea tan aviat com sigui possible.
Moltes gràcies a tota la gent que ha defensat la democràcia.
XAVIER BOSCH
BANYOLES
