La votació del coneixement
LA VIOLÈNCIA AMB què es va produir la intervenció policial durant el referèndum de l’1-O ha protagonitzat bona part de les anàlisis de l’extraordinària jornada. Una altra bona part de les anàlisis remarquen l’excepcional mobilització i actuació de tota la ciutadania, des de la matinada, custodiant col·legis electorals fins a completar els recomptes, custodiant urnes i vots. Molts fets extraordinaris que en tapen un altre que voldria remarcar: el protagonisme d’internet durant tot el dia, i el paper cabdal que van tenir milers de ciutadans anònims, la gran majoria molt joves, nadius digitals, que van guanyar la batalla de les IP.
El dia anterior, el ministre d’Educació i Cultura (!) i portaveu del govern de l’Estat es vantava d’haver desarticulat tota la infraestructura de comunicacions del referèndum, amb l’entrada al Centre de Telecomunicacions de Catalunya i al Cesicat (“El portavoz del Gobierno, Íñigo Méndez de Vigo, considera que el bloqueo de las instalaciones del Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información (CTTI) de la Generalitat por parte de la Guardia Civil supone que « se ha asestado un golpe a la organización del referéndum ilegal» ”, El Mundo, 30 de setembre). I el dia 1 ens llevàvem amb la notícia del cens universal (que, entre altres coses, va permetre evitar la fotografia buscada de la Guàrdia Civil impedint al president de la Generalitat votar).
Però la mesura comportava un repte: mantenir tot el dia la comunicació efectiva amb totes les meses per assegurar la validesa del vot, una dura batalla de 12 hores que es va lliurar davant d’ordinadors i smartphones. Des de no sé on i no sé per part de qui, es bloquejaven totes les adreces IP a què les meses s’havien de connectar, i de seguida que hi havia una adreça bloquejada se n’activaven deu de noves. Era emocionant veure com les meses eren auxiliades per grups de joves que, telèfon en mà, anaven buscant les IP actives que permetien continuar amb la votació. Una batalla subterrània (o etèria) de tot un dia en què la clau va ser el coneixement en les tecnologies de la informació i les comunicacions. Es pot dir que la votació va ser possible gràcies al coneixement, sobretot d’aquests protagonistes anònims, que van permetre mantenir la comunicació al llarg de tot el dia.
