El servei hospitalari a la Catalunya Sud
Recentment hem tingut una notícia d’alguna manera esperada i que en més d’un sentit podem dir que és positiva: el departament de Salut i l’Ajuntament de Reus crearan una entitat conjunta pública per governar l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Amb l’objectiu de “garantir la viabilitat financera” de l’equipament, el departament de Salut i el consistori treballaran de manera conjunta durant els pròxims mesos en la constitució del consorci, participat en un 55% pel Servei Català de la Salut i en el 45% restant per l’administració local. En les seves declaracions, el conseller recorda que aquesta fórmula és la mateixa que s’aplica en altres centres destacats del país (l’Hospital del Mar de Barcelona, l’Hospital de Terrassa, el Parc Taulí a Sabadell, l’Hospital de Vic, l’Hospital de Mataró o l’Hospital d’Igualada), de manera que Reus comptarà amb una situació de normalitat en relació amb el mapa hospitalari català.
Tanmateix, el procés fins a solucionar així una situació que ha arribat a ser preocupant deixa sense resposta (de moment) la necessitat de cobertura hospitalària directa de nivell terciari a les nostres comarques, tot i estar justificada per un pes demogràfic i econòmic més que suficient (el 10% del total de Catalunya). Això ens aporta una evidència paral·lela significativa: una vegada més, i en un tema que afecta no només els reusencs sinó tots els ciutadans de la Catalunya Sud, no hi ha hagut manera de plantejar una visió integral de les necessitats sanitàries dels ciutadans d’aquesta àrea, més enllà de la que aporta el Govern a través del departament de Salut. Els proveïdors dels serveis de salut a les nostres comarques estan fragmentats en entitats que dialoguen directament amb el departament de Salut, no tenen la dimensió suficient per assumir els serveis de nivell terciari i no disposen dels mecanismes estructurals de coordinació que podrien permetre la definició global de l’estructura terciària que ens falta.
Ens trobem, una vegada més, davant l’evidència d’un dèficit de governança a escala regional, cosa que té com a resultat que serveis determinats de salut continuaran centralitzats en els hospitals terciaris de Barcelona.
