Es crea un banc d'ADN per identificar familiars desapareguts
La iniciativa vol ser el punt de partida per poder comparar mostres genètiques
BarcelonaEl Banc d'ADN de la Facultat de Medicina és una iniciativa que lluita per la identificació de les víctimes desaparegudes durant la Guerra Civil. A Catalunya encara queden per exhumar 240 fosses comunes i actualment ja són unes 4.600 famílies les que han sol·licitat buscar els seus familiars.
El Roger Heredia i el Marc Malagarriga són els dos impulsors del Banc d'ADN, situat a la Facultat de Medicina de Barcelona, que busca ajudar a identificar les víctimes desaparegudes durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura franquista.
Totes les persones que busquen restes d'algun familiar desaparegut tenen, ara, aquest recurs que els pot facilitar localitzar-les en alguna de les 240 fosses comunes que encara hi ha per exhumar a Catalunya. I és que unes 4.600 famílies estan buscant algun familiar.
El Marc i el Roger van començar el projecte el maig del 2010, arran d'unes xerrades organitzades pel Memorial Democràtic: "Fosses: un passat no oblidat". Tots dos van coincidir en la necessitat d'agafar testimonis genètics de familiars vius de desapareguts per tenir un punt de partida quan s'obrís una nova fossa.
"Aquest banc és l'únic camí per trobar els nostres familiars, i ens vam adonar que si no ho fèiem no tindríem res per comparar", comenta el Roger Heredia.
En la mateixa línia, el seu company Marc Malagarriga afirma que aquesta és una iniciativa molt important, "fonamental per identificar els cadàvers". Aviat, al projecte s'hi van sumar la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera, entre d'altres.
També té el suport de l'ONU, que està impulsant els processos d'exhumació de cadàvers i de recuperació de la memòria històrica.
A més, la Generalitat s'ha implicat en el projecte i el mes de desembre passat el Parlament va aprovar una moció a favor de la difusió i creació del Banc d'ADN català, així com l'actualització del mapa de fosses comunes.
L'Eduard Martí, 20 anys de recerca
L'Eduard Martí és una de les persones que ja ha dipositat al Banc el seu ADN. Amb 88 anys, en fa més de 20 que busca el seu pare, Juli Martí, un excomissari de l'exèrcit republicà.
Després de moltes gestions, investigacions i viatges per intentar esbrinar on és el seu pare sense èxit, creu que aquesta és una de les seves últimes oportunitats.
"Confiances, després de tot el que he passat, heu d'entendre que en tinc poques, però gent com el Roger, el Marc o la Carme, que són meravellosos, m'han fet tenir encara esperança", assegura Martí.
La relació pare-fill, la més efectiva per a les mostres
La doctora Carme Barrot és qui s'encarrega d'extreure les mostres als familiars i emmagatzemar-les en un laboratori de la Facultat de Medicina de Barcelona, enganxada a l'Hospital Clínic.
La doctora Barrot afirma que "l'ADN pare-fill és el més important, perquè és el que ens permet obtenir més informació rellevant". De moment, hi ha 29 famílies en contacte amb el Banc d'ADN i 23 mostres agafades.
"El fet que les famílies hagin d'assumir el cost de les anàlisis dificulta que més persones s'adhereixin a la iniciativa", conclou. És per això que han iniciat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami per recaptar fons.
