L'Ajuntament inverteix en recursos d’habitatge per evitar desnonaments
Construirà un nou Centre d'Allotjament Temporal Familiar a Ciutat Vella
BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona ha prioritzat les polítiques socials, sobretot les destinades a pal·liar els efectes que la crisi econòmica produeix sobre la població. En aquest sentit, ha reforçat les destinades a garantir les necessitats bàsiques, com ara l'habitatge.
L'objectiu de les accions iniciades, i que continuen actualment, és el de reduir el nombre de desnonaments, atendre el millor possible a les persones que ja han estat desnonades, i fomentar la informació sobre els recursos existents en matèria d'habitatge.
Per aquest motiu, el consistori ha destinat 7.212.056 euros a polítiques dirigides a reduir el nombre de desnonaments i a garantir l'allotjament a les persones i famílies que es queden sense habitatge.
En aquest cas, s'ha incrementat el fons econòmic destinat a atendre les famílies que tenen deutes d'habitatge, s'han ofert subvencions per valor de 1.162.248 euros per tal que el cost del lloguer dels habitatges del parc social no superi en cap cas el 30% dels ingressos dels inquilins, i s'han destinat 2.455.430 euros en allotjament temporal de persones i famílies vulnerables en pensions i hotels.
A aquests recursos cal sumar-hi els nous equipaments i recursos residencials que s'han posat en marxa per allotjar persones i famílies que han patit una pèrdua de l'habitatge, com ara l'obertura del primer Centre d'Allotjament Temporal Familiar al carrer Navas, amb un pressupost anual de 213.636 euros, destinat a acollir a famílies que han patit un desnonament o pèrdua sobtada de l'habitatge i que no disposen d'un domicili, o que aquest no es troba en condicions adequades per viure-hi.
El 6 de maig de 2013 es va posar en marxa un nou equipament d'acolliment de persones soles i parelles sense nens al carrer Hort de la Vila. Aquest projecte, que té una inversió anual de 1.971.272 euros, suposa una millora en l'atenció i el seguiment social a les persones ateses, i més qualitat de vida.
Aquest centre, que disposa de menjador, cuina, zona d'ordinadors i altres espais comuns, ofereix activitats socioeducatives i s'elaboren plans individuals de treball amb els usuaris per realitzar projectes d'integració social.
A aquests equipaments se n'hi afegiran de nous properament, com per exemple un nou Centre d'Allotjament Temporal Familiar a Ciutat Vella, i dues promocions d'allotjaments col·lectius protegits (20 allotjaments per a famílies al carrer Ali Bei i 25 per a persones soles o parelles).
A més, des de l'Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, s'han destinat 1.060.415 euros en concepte d'ajuda per a subministraments i parament de la llar per tal que les famílies no contraguin un deute per impagament.
També s'ha de tenir en compte l'esforç que s'ha fet durant aquests últims anys en matèria d'habitatge social, habitatge de lloguer assequible i recursos residencials. En total, durant aquest mandat s'han incorporat 1.047 habitatges al Parc de Lloguer Social.
En total, Barcelona compta amb 10.311 habitatges protegits de lloguer, dels quals uns 6.000 estan administrats pel Patronat Municipal de l'Habitatge i la resta per altres operadors públics, (Focivesa, Agència de l'Habitatge de Catalunya i Regesa), a més de fundacions i altres entitats. D'aquests 10.311 habitatges, més de 2.000 són de lloguer social.
Des de l'Ajuntament també s'estan atorgant subvencions destinades a unitats de convivència i col·lectius específics amb ingressos molt reduïts per poder accedir a aquests 2.000 habitatges de lloguer social.
Durant aquests últims tres anys s'ha arribat als 50 habitatges d'inclusió de gestió municipal, que se sumen als gairebé 400 de titularitat privada i que sumen més de 1.500 places en total.
A aquests, cal afegir-hi els que s'ofereixen a contingents especials, entre els quals els 51 que ha comprat l'Àrea de Qualitat de Vida a Regesa que es troben a Torre Baró (on es van sortejar 152 pisos de lloguer protegit entre les persones inscrites al Registre de Sol·licitants d'Habitatges), i els 41 de Casernes de Sant Andreu. També es va arribar a un acord amb l'Incasòl per rehabilitar i adjudicar els habitatges de la promoció Cristòbal de Moura.
També s'ampliarà el parc públic en 1.000 nous habitatges de lloguer.
L'Ajuntament treballa per millorar l'atenció social a les persones que pateixen un desnonament
Davant una situació de desnonament, el més important és l'atenció a les persones. Per aquest motiu, el consistori va signar un acord amb el Jutjat Degà Barcelona, segons el qual el Servei d'Actes de Comunicació (SAC) dels jutjats del Civil envia una notificació prèvia als Serveis Socials municipals, o fa una petició prèvia d'intervenció social, quan el llançament afecta persones vulnerables.
Des del març del 2013, també existeix un protocol promogut per l'Ajuntament, amb el Tribunal Superior de Justícia, els col·legis professionals d'Advocats i de Procuradors i el Departament de Justícia. Aquest Protocol ha estat copiat després en altres àmbits de Catalunya per les diputacions i les entitats municipalistes.
L'Ajuntament també va posar en marxa, l'octubre del 2011, la Comissió Mixta sobre Llançaments d'Habitatges a la ciutat de Barcelona, de la qual formen part representants d'entitats bancàries, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), membres dels Col·legis d'Advocats i de Procuradors de Barcelona i d'entitats del Tercer Sector, i les àrees de Qualitat de Vida, Hàbitat Urbà i Participació del consistori, així com de la Generalitat. També en formen part tots els grups municipals i les entitats de la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió.
El mes de setembre de l'any 2012 es va anunciar que l'Ajuntament de Barcelona no cobraria les plusvàlues en casos de dació en pagament de l'habitatge habitual. La Comissió d'Economia i Empresa va ampliar la subvenció de plusvàlua a aquells acords de compravenda entre els particulars i les entitats bancàries que equivalguin a una dació en pagament.
A dia d'avui s'ha eximit de pagar l'impost a més d'un centenar de famílies que havien perdut l'habitatge per no haver pogut fer front a la hipoteca.
També s'està treballant en l'elaboració d'una mesura per a la Detecció i Foment dels Habitatges Desocupats que, a més de preveure la imposició de multes, treballa sobretot en la hipòtesi que se cedeixin els pisos buits a l'administració per destinar-los a lloguer protegit o que es posin a disposició de la Borsa d'Habitatges de Lloguer Social.
Des de l'Àrea d'Hàbitat d'Urbà també s'esan duent a terme mesures de prevenció que contribueixen a pal·liar els efectes d'un desnonament i en molts casos impedeixen que es produeixin.
A tall d'exemple, existeix el nou servei de mediació entre propietaris i llogaters amb l'objectiu d'evitar, en la mesura del possible, els procediments judicials instats pels propietaris dels habitatges en aquells casos en els quals és possible arribar a una solució alternativa, satisfactòria per ambdues parts, sense haver de passar per la pèrdua de l'habitatge o bé per un procediment judicial.
A la vegada, s'ha signat un acord de coordinació amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, mitjançant el qual les Oficines de l'Habitatge de Barcelona gestionen ja el Servei Ofideute a la ciutat, poden fer una atenció integral de les persones en situació de necessitat, i poden oferir i gestionar des d'un inici tots els recursos existents.
Per altra banda, s'ha signat un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Càritas en matèria d'habitatge, mitjançant el qual es pretén millorar l'atenció a les famílies amb problemes en l'àmbit de l'habitatge o que pateixin processos de desnonaments i evitar duplicitats en l'atenció, de cara a ser més eficients i més ràpids en la resposta social.
Enguany, també es renovarà, per tercer cop, el conveni anual a tres bandes signat entre l'Ajuntament, la PAH i l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC).