L'ONG del català

"Venia en cotxe, escoltant la ràdio, i he sentit un anunci que m'ha posat a cent. Un anunci de no sé què de la plataforma de la llengua, d'aquests que diuen tot el dia que el català s'està morint, que viu en agonia perpètua, que tot s'acaba i s'enfonsa i etcètera. Doncs al final de l'anunci deixen anar: «...l'ONG del català». L'ONG. Tal qual. Com si el català fos un pària, un refugiat de guerra, algú que necessita la solidaritat del món. M'entens què vull dir? Prou feina tenen ara les ONG de veritat per arreplegar quatre duros perquè a sobre vinguin aquests a fer-ne conya".

Feia mesos, potser anys i tot, que somiaves aquest moment. Des que la vas veure un matí arribar a l'edifici, amb la cabellera a l'aire. La dona més bonica del món. Durant aquest temps n'has esbrinat algunes coses. Saps que treballa a la planta 9, sis per sobre de la teva, en una agència de viatges. Sovint has pensat a presentar-t'hi i contractar qualsevol cosa, un creuer o el que sigui, només per trencar el gel. Però mai has gosat. Tens estudiats els seus horaris per mirar de coincidir-hi i, de tant en tant, ho has aconseguit. Però mai, mai fins avui, s'havia esdevingut que tots dos us quedéssiu sols a l'ascensor. I en ocasió tan especial no se t'ha acudit res més per mirar d'iniciar una conversa que parlar-li del català i de la falca que has sentit a la ràdio. És que ets burro. Mira que t'ho havies imaginat vegades i quan arriba el moment et surt això. Però ara ja no et pots fer enrere.

"Si ni Felip V ni Franco van matar el català, no entenc què és el que volen aquesta gent. El català està millor que mai, tenim una tele, tenim de tot. Això és gent que s'avorreixen, que no tenen res a fer i es dediquen a la plataforma aquesta. Saps què deia la meva àvia? Qui no té feina, el gat pentina".

I aquesta frase sembla que li ha arribat, perquè somriu. Somriu i et mira amb aquells ulls que tot ho il·luminen, i obre els llavis. Obre els llavis i parla: "Perdona, pero es que no entiendo el catalán, eh".