Carme Chacón, una noia d'Almeria
Res no és casual a la vida política de Carme Chacón. Va estar excelsa en el paper de la dolguda a qui van impedir fer unes primàries contra Rubalcaba. Aquell dia va merèixer un Goya a la millor actriu fent cara de derrota quan per dins pensava, joiosa: "Que el company Alfredo se la foti ben fotuda a les eleccions, que ja vindré jo després amb l'escombra a recollir els trossets i a presentar-me com el futur". El chaconisme va adonar-se que teatralitzant llavors un enuig preparava la situació on som ara mateix. Situació que ells (i ella) veu favorable i que no és altra que un Rubalcaba exemplificant el passat, assenyalat per la derrota i simbolitzant el difunt zapaterisme del qual tothom vol fugir, enfrontat a la candidata "renovadora i d'aire nou". Sí, sí, no cal que m'ho digui, Chacón és el zapaterisme més zapaterista, Chacón també era ministra de ZP, Chacón també forma part de la derrota històrica, ho sé. Però una cosa és la realitat i l'altra és el missatge que està aconseguint col·locar a una militància socialista que, juntament amb algun simpatitzant despistat, serà qui votarà a les primàries.
I com que ara li toca fer el paper de "yo más española que nadie, apoyadme!" , novament res no torna a ser casual. ¿Vostè es creu que Carme Chacón se'n va a Almeria a presentar la seva candidatura al PSOE 2015 perquè li ha agafat una sobtada passió familiar per la terra ancestral? Nooo, hi va perquè: 1) vol tenir al seu costat la potent organització andalusa, ara que ja té el suport de la catalana, garantida per l'aparell del (poc)New PSC; i 2) vol fer "oblidar" el seu origen. I aquest segon punt és el més trist per al PSC. Que una candidata seva a presidir un partit i, posteriorment, a presidir un govern espanyol hagi d'anar a postular-se a Almeria confirma que això del federalisme és una idea amb menys futur que el virus de la grip a l'interior d'un Messi.
