Les claus de l'èxit del guionista i escriptor Albert Espinosa

BarcelonaUna tarda, en una llibreria del centre, la vigília de Sant Jordi. Dues dones, d'uns 40 anys, parlen entusiasmades del llibre que acaben de comprar. Una li diu a l'altra: "Els seus llibres m'omplen el cor de joia". A les mans tenen l'última obra d'Albert Espinosa, Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine (Rosa dels Vents / Plaza y Janés). No són les dues úniques a qui aquest escriptor, guionista, director de cinema i de teatre i comentarista ha seduït amb el seu entusiasme per la vida i una mirada als antípodes del cinisme. Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine va arrasar per Sant Jordi i va encapçalar les llistes dels més venuts tant en català com en castellà. Espinosa és com un rei Mides: la sèrie Polseres vermelles és líder d'audiència les nits dels dilluns. I el seu debut cinematogràfic, P lanta 4a, es va convertir en una de les pel·lícules més taquilleres del 2003 a Espanya. El currículum d'Espinosa és llarg: és el guionista de Tu vida en 65' i Va a ser que nadie es perfecto, director de No me digas que te bese, porque te besaré, coguionista d' Herois i actor, autor i director de l'obra de teatre Idaho i Utha . Però què és el que té Espinosa que, com comentaven les dues amigues a la llibreria, fa veure la cara bona de l'existència?

Experiències viscudes Al paper i a la pantalla trasllada la seva pròpia trajectòria vital

Espinosa parla d'allò que més coneix: la seva vida. Durant els deu anys que va lluitar contra el càncer va perdre una cama, un pulmó i mig fetge. A les novel·les, a la sèrie i al cinema trasllada el seu univers d'hospitals, de sotragades per culpa de la malaltia i de la pèrdua d'algun dels seus joves companys. Ho fa sense dramatismes: encomanant al lector les ganes que té de viure. "T'explica les coses més importants que li han passat a la vida i que l'han marcat. És una història de superació personal. I creu amb passió en el que fa, s'hi bolca i ho fa de manera sincera, i això es transmet", explica Lluís Pastor, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per Pastor, la clau de l'èxit de qualsevol projecte és precisament fer el que fa Espinosa: "creure-hi amb passió".

Comprèn els personatges Conserva la mirada de descoberta d'un nen

La sèrie Polseres vermelles , creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas, narra el dia a dia de cinc nois i una noia d'entre 10 i 15 anys que coincideixen en un hospital. Carles Manteca, cap d'Antena i Programació de TV3, admet que al principi persones del seu equip eren un pèl reticents a emetre una sèrie sobre nens malalts. Però Polseres vermelles ha triomfat entre l'audiència i la crítica. Amb 586.000 espectadors, és líder d'audiència la nit dels dilluns. A Facebook ha superat els 70.000 seguidors. Fins i tot, i abans que s'acabi d'emetre, ja han trucat interessant-s'hi "les televisions de Mèxic, França, Finlàndia i Suècia i això no és gaire habitual", explica Manteca.

Pel cap d'Antena i de Programació de TV3, una de les claus de l'èxit d'Espinosa és que "coneix molt bé els personatges i les seves motivacions, els té molt ben definits". De fet, Espinosa s'inspira en persones reals. Ho explica al blog de la sèrie: "Per a mi aquest capítol -referint-se al capítol 10- forma part de la meva vida. Forma part del que de vegades he hagut de sentir per la pèrdua d'alguns amics que vaig perdre". El creador de Polseres vermelles no es mira els adolescents de la sèrie amb la distància d'un adult: "No és realment una història dirigida als nens, sinó que els nens en són els protagonistes. Espinosa no els tracta com a víctimes, sinó que els fa responsables de la seva pròpia felicitat".

Per fer més creïble la història, els actors de la sèrie van viure junts durant el rodatge. En opinió de Manteca, per la seva malaltia, Espinosa va deixar de "ser un infant molt ràpidament, però és com si no hagués perdut la mirada de descoberta d'un nen". Aquesta visió fresca i tendra de l'existència és una altra de les claus de l'èxit d'aquest autor. "Més que optimisme, transmet positivisme", resumeix Manteca.

No estableix càtedra Lectors i espectadors s'identifiquen amb ell

A l'Albert Espinosa "li explicaries la vida", diu Laura Álvarez, editora de Random House Mondadori, l'editorial que ha publicat els tres llibres d'Espinosa. Álvarez admet que l'èxit de Polseres vermelles ha estat com "obrir una porta per la qual han entrat molts nous lectors". Tot i així, "Espinosa no és una moda, ve molt públic amb els tres llibres llegits", matisa. Entre els lectors hi ha de tot, però sobretot abunden les fèmines entre els vint-i-molts i els quaranta-i-tants. Per l'editora, Espinosa sedueix sobretot perquè "és normal, parla normal i corrent, no està per sobre de ningú ni postula com un catedràtic, la gent s'hi sent identificada. Et vindria de gust xerrar-hi una estona sobre la vida tot prenent un cafè. Tot el que ell fa respira tendresa", conclou Álvarez.

Coneix l'ofici Domina el llenguatge actual i és present en les xarxes socials

Albert Espinosa és molt visible: als blogs, al Facebook, al Twitter... Escriu constantment a la xarxa i respon extensament a les preguntes que li formulen els fans. El polifacètic guionista i escriptor no es limita a abocar la seva experiència vital. Coneix l'ofici. Els seus llibres són lleugers. Hi ha qui es frustra perquè s'esgoten ràpid, en un trajecte de tren entre Sitges i Barcelona. Els paràgrafs són molt curts, els capítols tenen poques pàgines i sempre es tanquen amb una pregunta. És la comunicació curta i directa que triomfa al segle XXI.