Deu anys de Viquipèdia: de l'àbac a 312.569 articles més
Deu anys després de néixer, la Viquipèdia és una de les fites de la internet catalana al món global, amb una presència a la xarxa superior a l'estricte pes demogràfic que té el país.
Barcelona.Faltaven dinou minuts per a les tres de la matinada quan Daniel José Queraltó va enllestir el primer article de la Viquipèdia, corresponent a la paraula àbac . Era un 17 de març del 2001 i el català es convertia així, avui fa deu anys, en el segon idioma en què parlava la Wikipedia creada per Jimmy Wales tot just feia dos mesos. Ara ja hi ha més de 312.000 articles i, només al febrer, es van servir 20,1 milions de pàgines, el rècord absolut d'aquesta enciclopèdia col·laborativa i gratuïta.
L'aniversari està marcat pel to festiu, però també pel reivindicatiu. Una de les fites que es vol aconseguir és el reconeixement de l'edició catalana com un dels capítols més de la Wikimedia Foundation. De fet, el creador de la pàgina, Jimbo Wales, declarava al novembre: "Dono suport a la creació de Wikimedia CAT, per les mateixes raons i de la mateixa manera que dono suport a la creació de capítols subnacionals quan les condicions locals ho han assenyat". Wales insistia, però, que es tractava d'una opinió personal, dins d'un consell de govern plural. Carles Paredes, un dels editors de la pàgina, explica per què el tema es resisteix: "Els capítols europeus han barrat el pas a candidatures sense base estatal, situació que considerem absurda dintre de l'esperit de Wikimedia. Estem treballant i negociant perquè es trenquin barreres burocràtiques i ideològiques i s'integrin grups de base cultural com el nostre".
L'altra batalla, presumiblement eterna en el cas d'una enciclopèdia que s'actualitza entre tots i en temps real, és el de la precisió, la neutralitat i el rigor.
"La gestió del contingut dels articles es basa en el consens, això permet arribar a un punt de vista neutral, que expressi els diferents aspectes de manera equilibrada i acceptable per totes les parts", detalla Paredes. "De vegades s'arriba a discussions apassionades, però la bona predisposició per un objectiu comú facilita portar-ho de manera civilitzada i col·laborativa. No hi ha cap jerarquia piramidal entre redactors, la base és la validesa de les fonts i la fortalesa dels arguments". Malgrat això, la Viquipèdia disposa d'unes eines d'autoregulació que lluiten contra la perversió del sistema: des de robots que revisen totes les modificacions recents i reverteixen els vandalismes més flagrants fins a la feina d'editors i lectors.
L'últim filtre és el dels administradors: usuaris de base que s'han guanyat la confiança de la comunitat i adquireixen la potestat d'esborrar pàgines, bloquejar trolls o protegir pàgines temporalment.
La força dels usuaris i editors queda palesa en el seu ampli ventall demogràfic. Un dels més joves, per exemple, és David P., de quinze anys. "La Viquipèdia la utilitzava ja des de petit, a primària, per fer treballs que em posaven a l'escola. La consultava sense saber què era i ni res. El moment en què vaig entrar plenament en contacte amb la Viquipèdia va ser quan em vaig adonar que a la versió en català hi havia menys informació que a la versió castellana. Vaig començar a investigar i vaig descobrir tot el món que s'amagava darrere els articles". Millores en l'article sobre Els Pets va ser el primer fruit del seu entusiasme.
David P. també creu que un dels reptes ha de ser la qualitat: "A la Viquipèdia global hi ha dos perfils d'usuaris majoritaris: la franja adolescent i la franja de gent jubilada. El problema que tenim és que els nostres jubilats no sempre saben escriure correctament en català".
Precisament per no deixar-se arrossegar només per la feina quantitativa de tenir com més articles millor, anualment la Viquipèdia dedica una quinzena de dies anual a la qualitat, en la qual demana que els esforços se centrin a polir articles, més que no a fer-ne de nous.
