La pol·lució pot danyar la llet materna i el semen dels fills

La llet materna és el millor aliment per al nadó. Per molts motius. Entre altres, perquè és molt rica en greixos. Però també és molt sensible al que pren la mare. Al que menja (si s'alleta no es poden prendre medicaments) i al que beu (no es pot prendre alcohol). Ara també hi ha evidències clares que també és sensible als contaminants a què la mare està exposada. I és en els greixos on es poden acumular.

Així ho demostra un estudi en què s'ha comparat la llet de mares catalanes i gallegues, i en el qual s'ha vist que les concentracions d'un tipus de contaminants -els interferents endocrins- és quatre cops més gran en les catalanes. Els investigadors, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i a l'Institut Marquès d'Infertilitat, relacionen aquesta descoberta amb el fet que el grau d'industrialització de Catalunya és superior.

El seu objectiu final, però, no és veure com pot influir la presència de contaminants en el nadó durant l'alletament. Va més enllà. La llet és un bon fluid perquè els investigadors puguin mesurar les substàncies que ja eren al cos de la mare durant l'embaràs. Aquests interferents s'acumulen al greix del cos de la mare i passen al nadó durant el període de gestació. Així doncs, encara que ara hagin publicat aquests resultats, la recerca ha de continuar. El que volen saber amb més detall és com aquests contaminants influeixen en el desenvolupament del fetus durant la gestació. I, en concret, com poden arribar a comprometre la fertilitat del nen quan sigui un home. De fet, les dues comunitats que comparen, Catalunya i Galícia, són on hi ha més i menys infertilitat masculina, respectivament. El nivell d'industrialització també és més gran a Catalunya.

Més indústria, més infertilitat

Estudis anteriors, fets pels mateixos investigadors, demostren que la qualitat del semen és més baixa en els joves que han nascut en zones industrialitzades i més contaminades. I es creu que el que ho condiciona no és l'exposició actual. Aquesta producció d'espermatozous més baixa pot ser una herència que vingui des del ventre de la mare, exposada durant la gestació a contaminants.

"Son substàncies que s'acumulen als greixos: interferents endocrins", explica Damià Barceló, del CSIC. Durant el desenvolupament en el fetus dels testicles hi intervé la testosterona. Els interferents endocrins, que són partícules contaminants, competeixen amb aquesta hormona "confonent-la", diu Marisa López Teijón, de l'Institut Marquès, i això fa que el desenvolupament no sigui normal. Això no tan sols pot donar lloc a una baixa concentració d'espermatozous (oligospèrmia, quan hi ha menys de 20 milions d'espermatozous per mil·lilitre de semen). També s'ha relacionat amb el càncer de testicles.

La presència d'aquests contaminants ha anat augmentant arran de la industrialització. I, de fet, coincideix amb l'època en què van néixer els homes que avui pateixen infertilitat. "Avui pateixen el doble d'infertilitat que els seus avis", apunta López Teijón.

Segons un altre estudi del 2007 de l'Institut Marquès, a Espanya més de la meitat dels homes entre 18 i 30 anys presenten una qualitat del semen inferior al nivell que l'OMS considera normal. Catalunya, el País Valencià i el País Basc són les comunitats on la qualitat seminal és més baixa. Això no vol dir que siguin estèrils, però sí que es tenen més problemes per a aconseguir embarassos.

Sobre l'alletament

Els investigadors insisteixen a deixar clar que el seu estudi no qüestiona l'alletament. Hi han participat 68 dones, a les quals se'ls va recollir llet un cop acabada la quarantena, 40 dies després de tenir la criatura. En un 94% de les mostres es van detectar un total de 38 contaminants. Només un 6% estaven lliures de tòxics i totes eren dones gallegues.

Però consideren difícil determinar si les concentracions que han detectat poden influir en la salut del nadó. Són prudents i diuen que més aviat creuen que no. "Són concentracions baixes", explica Marinel·la Farré, investigadora del CSIC. En tot cas, no creuen que se n'hagi de derivar alguna recomanació. "Les llets artificials no serien una opció, en altres estudis també hi hem detectat aquestes substàncies, encara que en quantitats més petites, perquè la llet de vaca, com que té menys greix, n'acumula menys", diu Farré.

"Els nivells que hem trobat són molt inferiors als que recomana l'EFSA (l'agència d'alimentació europea), que diu que el màxim recomanable d'aquests contaminants hauria de ser entre 100 i 150 nanograms per quilo de pes del nen", explica Barceló. "En tot cas, en cada cas caldria veure quan pesa el nadó, quanta llet pren, etc.", afegeix.

Els investigadors han trobat que la llet de les dones catalanes acumula una mitjana de 13 nanograms dels contaminants PCB per gram de greix davant dels 3 de les gallegues. Pel que fa a la presència de pesticides i bisfenol, les catalanes n'acumulen 5 nanograms per gram i les gallegues, 0,3.

En estudis amb adults s'ha vist que aquests contaminants poden estar implicats en l'augment d'altres patologies i està augmentant la prevalença d'afectats per la diabetis i l'obesitat.