La finestra indiscreta de José Luis Guerin
El migmetratge Recuerdos de una mañana, de José Luis Guerin, presentat a Locarno forma part del festival sud-coreà de Jeonju. A partir d'un fet real reflexiona sobre la incomunicació a la nostra societat.
Locarno (suïssa).Tot va començar com a Smoke , va continuar com a La finestra indiscreta i va acabar com a En construcción . Segons diu José Luis Guerin a les notes de premsa de Recuerdos de una mañana , quan es va canviar de pis fa uns deu anys va començar a enregistrar imatges de vídeo que mostraven el pas del temps en un arbre plantat davant de l'edifici on vivia. Més o menys com Harvey Keitel a Smoke , en què el seu personatge fotografiava cada matí la casa del davant. En aquestes imatges de Guerin de vegades s'hi colava el so d'un violí. Un matí, aquell violinista, veí seu i a qui no coneixia, es va suïcidar llançant-se pel balcó.
Aquest és el detonant d'una peça documental de cinquanta minuts que comença al pis del cineasta des d'on pot veure els veïns de l'edifici on vivia el difunt, com feia James Stewart al clàssic de Hitchcock. A l'inici de Recuerdos... Guerin no surt del seu edifici i, com si fos periodista, pregunta als veïns què en sabien del violinista. Cap sembla que l'hagi conegut realment, però a la majoria els agradava sentir-lo tocar el violí. A poc a poc, Guerin s'apropa al carrer i parla amb gent que el coneixia millor i que, fins i tot, va viure el tràgic moment. L'home ni tan sols no era violinista, sinó que havia traduït, entre d'altres, l'obra de Proust de la qual Guerin agafa el títol ( Contra Sainte-Beuve. Records d'una matinada ). A partir d'aquest fet real, el director barceloní construeix un assaig sobre la insignificança de la vida i la fragilitat dels records en una societat en què, jugant amb la frase de Hobbes, l'home és un desconegut per a l'home. Per rematar el discurs, Guerin, com va fer a En construcción , presenta alguna persona que esdevé personatge per la seva singularitat.
Recuerdos de una mañana es va exhibir fora de concurs ahir a Locarno com a part del Jeonju Digital Project 2011, una iniciativa del Festival de Cinema de Jeonju (Corea del Sud) en què tres directors filmen en format digital tres peces independents. Les altres dues d'enguany són: Aller au diable de Claire Denis i Un héritier de Jean-Marie Straub.
