Un xou de showmans xòumans i showwomen
Un estrangerisme adaptat gràficament al català, encara que només ens ho indiqui un modest accent, forma el femení i el plural en català i no pas com en la llengua d'origen. De l'anglès barman, barmaid, barmen i barmaids passem al bàrman, la bàrman, els bàrmans i les bàrmans. Però fins i tot quan es manté la grafia original, tendim a fer el mateix i preferim showmans i ikurriñes a showmen i ikurriñak . Més encara, quan la forma que s'ha manllevat era plural en la llengua d'origen, so vint la fem funcionar com si fos singular i hi afegim una s en el plural. És el cas del falàfel i els falàfels i el del paparazzi i els paparazzis.
Cada llengua té el seu criteri. En anglès fan one paparazzo i two paparazzi i en francès un paparazzi i deux paparazzis . I tot i que en català tendim a la regularitat morfològica, lieds conviu amb lieder i lands amb länder . L'ARA es decanta pels lands, perquè entén que la informació no és el marc idoni per exhibir coneixements de llengües estrangeres.
I per això també prefereix la showman a la showwoman. I amb més raó quan avui en anglès showman ja es fa servir per al masculí i el femení. ¿Podem fer un pas més i escriure la xòuman? No seria cap disbarat. De fet, fins i tot el DIEC escriu xou per show . De moment, ens conformem amb el showman, la showman, els showmans i les showmans però si algun dia la Lloll Bertran passa a ser una xòuman ningú s'hauria d'esquinçar cap vestidura.
