"El rei s'asseu al tro i l'orangutà al divà"
Com que no hem d'escriure camion sinó camió ni tampoc marron sinó marró , alguns cr euen que tron ha de ser tro , però l'únic tro que existeix és el que sentim després del llamp.Per la mateixa regla de tres, n'hi ha que confonen l'adjectiu pregon , que vol dir profund , amb el nom pregó , que vol dir discurs públic. Alguns cops de l'alternança se n'ha tret rendiment lèxic: un polissó , per exemple, és el que s'embarca clandestinament en una nau; i un polisson seria aquella mena de coixinet que les dones duien sota les faldilles per fer més cul. Tots dos provenen del polisson francès, que vol dir nen entremaliat i malcreient.
El dubte s'estén als noms acabats en -an. No faltaven televidents que trobaven que un vell programa d'entrevistes, El divan d'Ivan , s'hauria d'haver dit El divà d'Ivà. I avui encara és molt viu l'ús de guà en lloc del normatiu guant . Però sobretot hi ha dues bèsties que perden amb molta facilitat aquesta n final: el caiman i l'orangutan. Per si us pot servir per recordar-ho, l' orangutan és l' home de la selva en malai: orang és home i hutan és selva .
I acabo amb paraules acabades en -no. Morè i moreno són sinònims. Però no hem de dir mai camerí sinó camerino , que és un italianisme. I a les corals no sobren soprans sinó sopranos .I sense moure'ns del món de la música, ai xí com te nim tamborí , que és un tambor petit, no tenim cap concertí : del primer violí d'una orquestra n'hem de dir concertino.
