Entre el quissoflauta i l'obrefàcil
Si els recogepelotas són aplegapilotes (no pas recullpilotes) i els sacacorchos són lle vataps (no pas treutaps ), tot i que recollir i treure són verbs més usuals que aplegar i llevar , és perquè per formar compostos no n'hi ha prou unint significats apropiats, cal que també ho siguin les formes. I en el cas dels formats per verb + nom, la base verbal no pot acabar en consonant. Tocaria dir cobreixllit però diem cobrellit .
Són també restriccions morfològiques les que no deixen vianantitzar un carrer i ens el deixarien pedestritzar . Per raons semblants la traducció directa de perroflauta , gosflauta , no funciona, i alguns, esprement-se el magí, han trobat solucions com rastaflauta , perquè porten rastes, o quissoflauta , amb un quisso en part carinyós i en part despectiu.
Però en algun cas actua una restricció sintàctica. Diem obrellaunes però no hauríem de poder dir obrefàcil , perquè no obrim fàcil sinó fàcilment . Però l'anglès easy és adjectiu i adverbi i, ajudat pel llenguatge publicitari, empeny fácil (i de retop fàcil ) a ser adverbi. Recorrent la via anglès-castellà-català, una subtil invasió ens adverbialitza els adjectius. I per això mengem sa i fins i tot saludable , és a dir, sano , healthy . Ara: no pot ser que l'única alternativa a obrefàcil sigui d'obertura fàcil , ha de ser més funcional, perquè jo també em tallava obrint les llaunes d'olives i ara, com fa gairebé tothom, estiro l'anella.
