Virtuts inventades per la impotència
El mal ús de la llengua pot fer mal -pot enfonsar reputacions- però també pot crear virtuts inexistents. Els resultats definitius de La Marató del 2010 avalen que els catalans som solidaris. La quantitat de diners que hem donat lliurement bat rècords. Però aquesta solidaritat tan genuïna la sumem alegrement a una altra que els mitjans ens hem inventat: la solidaritat fiscal. El diners, en aquest cas, no els donem, ens els prenen. I, incapaços d'impedir-ho, fem virtut de ser atracats.
Ser solidari és una virtut i la condició necessària de qualsevol virtut és la llibertat. Si es tracta d'un espoli no pot ser al mateix temps solidaritat . Els diners que sent lliures no donaríem mai, no ens poden fer generosos quan van a parar a mans dels altres perquè som esclaus. Ara: sí que és cert que quedem molt millor sent solidaris que sent esclaus.
I és que la impotència sovint es disfressa de virtut. Llegeixo en un titular de l'ARA de di vendres: "Portugal reconeix haver mentit". El lector entrenat ja sap que es tracta d'una simplificació periodística i que els polítics de P ortugal, lluny de reconèixer una mentida -que comporta voluntat d'enganyar-, parlen només d'error de càlcul. S'acostaria més a la veritat haver escrit "El govern portuguès va mentir i ara no ho reconeix", que, per dir-ho molt suaument, no és ben bé el mateix. Però aquesta veritat, com tants altres aspectes de la realitat que preferim ignorar, no cap al tí tol.
