Revolució, SA
Facebook és una empresa privada de comunicació i entreteniment que The New York Times va valorar a començaments del 2011, en plena crisi econòmica mundial, en 37.637 milions d'euros. Al cap de tres mesos aproximadament, a finals de març del mateix any, el preu de Facebook ja s'estimava en 59.600 milions d'euros. Twitter només té una valoració de 4.500 milions d'euros. N'hi ha dotzenes més, d'aquests espais relacionals, sense comptar els equivalents locals més o menys plagiats, com ara el Facebook xinès. Entre tots formen el que ja es coneix com "la bombolla social", perillosament semblant a la que es va generar entorn de la informació digitalitzada a mitjans de la dècada dels 90, i que va esclatar d'una manera ben aparatosa a partir de l'any 2000 (es calcula que l'any 2002, quan el Nasdaq va arribar a baixar fins als 1.114 punts, s'havien perdut més de cinc bilions de dòlars).
Explico tot això per deixar clar que estem parlant de capitalisme salvatge, d'especulació borsària pura i dura, d'empreses multinacionals amb un evident -i legítim- ànim de lucre. Estem parlant, en definitiva, del cor del sistema. I la cosa no s'acaba aquí, esclar. Per accedir al Facebook o similar es necessita, entre altres coses, un ordinador o un mòbil. I, naturalment, una xarxa elèctrica en condicions, antenes de telefonia mòbil, etc. I això ens porta a altres enormes empreses multinacionals que també cotitzen en borsa: des de Microsoft fins a Apple, passant per tota mena de proveïdors de banda ampla, etc.
L'acte contra el podrit i decadent sistema capitalista que es va convocar dissabte passat no hauria estat possible sense el podrit i decadent sistema capitalista que acabem de descriure esquemàticament. Sense la publicitat que sosté econòmicament les mal anomenades xarxes socials i dóna dividends als inversors, aquesta convocatòria a escala mundial ni tan sols resultaria imaginable. La publicitat s'hi insereix, precisament, perquè els anunciants saben que la veuran milions de persones, en aquest cas els consumidors anticonsumistes. La insereixen, i la paguen ben cara, perquè saben que és efectiva. El preu desorbitat de les empreses privades de comunicació i entreteniment que els més ingenus anomenen xarxes socials són la flor i nata del sistema, però guanyen i especulen perquè s'han convertit en la base dels moviments antisistema. Això no és cap paradoxa ni cap ironia històrica: és la nítida i previsible lògica del consum.
De vegades la gent identifica el terme consum amb entrepans de fuet, benzina, electrodomèstics o medicaments. No, no, no: en l'era de la informació el consumidor modèlic, el gran benefactor del sistema capitalista, és justament qui depèn de les noves tecnologies de la comunicació i de la informació. En aquest cas, el nivell de dependència és extrem, en la mesura que la nova revolució global només resulta viable en el si del sistema per part dels usuaris-consumidors-espectadors d'empreses privades de comunicació i entreteniment valorades en milers de milions d'euros, que ara mateix són la base de l'especulació borsària arreu del món. No hi ha cap empresa immobiliària, per exemple, que valgui el que valen Facebook o altres serveis similars. No hi ha res que s'hi pugui comparar: és l'exemple paradigmàtic del nou capitalisme globalitzat.
Però la cosa no s'acaba aquí. S'està generant un Big Brother de dimensions monstruoses, a còpia de pitjar aquell petit rectangle on hi diu " I agree " sense llegir el contracte que suposadament acceptem. És un món que no fa gens de gràcia.
Per exemple, en el nou contracte sobre política de privacitat de Spotify vigent des del 22 de setembre, hi posa (tradueixo literalment): "Quan utilitzi l'aplicació de programari Spotify, el servei Spotify i les pàgines web de Spotify, rebrem automàticament informació sobre l'ús de l'aplicació, el servei i el lloc web, inclosa informació de caràcter personal com els mitjans als quals vostè accedeixi, les consultes que faci, la data i hora de la seva sol·licitud, la seva adreça de protocol d'internet, les prestacions i funcionament de la seva xarxa i ordinador, el seu tipus de navegador, l'idioma i la informació d'identificació, el seu sistema operatiu i la versió de l'aplicació". Tot plegat, connectat amb el Big Brother suprem, naturalment: Facebook.
Em sembla que hi ha gent que hauria de ser més crítica amb el tipus d'empreses amb què es vincula per fer revolucions de cap de setmana.
