Retem homenatge a mossèn Alcover
Tal com explicava ahir Pere Antoni Pons a l'ARA, es commemora enguany el 150è aniversari del naixement del lingüista Antoni M. Alcover, mossèn Alcover per als amics. Això és festa grossa i de precepte per a la llengua catalana, a la qual aquest colós de Manacor va dedicar els esforços de tota una vida. Uns esforços homèrics, d'acord amb l'empenta i la convicció extraordinàries que mossèn Alcover dedicava a les coses en què creia. I en la seva llengua, que és la nostra, hi tenia una fe tan de pedra picada com la que professava per les Sagrades Escriptures.
Una manera excel·lent d'acostar-se a la figura i l'obra d'Alcover és llegir els textos que li va dedicar un altre homenot baleàric de la llengua i la cultura catalanes: el filòleg i editor Francesc de Borja Moll, deixeble de mossèn Alcover i continuador de la tasca ingent del Diccionari català-valència-balear (l' Alcover-Moll , com se'l coneix familiarment), que Alcover va iniciar contra totes les adversitats imaginables, però que no va poder completar perquè la mort se'l va endur molt abans de veure realitzat el seu projecte. Moll va dedicar al seu mestre una biografia ( Un home de combat ), i també en parla extensament al primer volum de les seves memòries ( Els meus primers trenta anys , una lectura, d'altra banda, deliciosa). A través de les pàgines de Moll es dibuixa el retrat d'un home tan savi com tenaç, un cas únic pel que fa a la capacitat de conciliar pensament i acció, i un personatge que podia arribar a ser realment explosiu en la defensa a peu i a cavall de les seves conviccions.
A més de tirar endavant el projecte del DCBV, mossèn Alcover també va idear i organitzar l'any 1906 el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i va exercir de folklorista exemplar en la feina de recopilació i transcripció de les Rondaies mallorquines , una obra cabdal no tan sols per la quantitat i la qualitat del material recollit, sinó també per la prosa francament enlluernadora amb què mossèn Alcover va fixar el text de les rondalles: una exhibició de força, vivacitat i riquesa lingüística i narrativa digna d'un Rabelais, que causa encara avui en el lector un sentiment de profunda alegria pel fet de parlar una llengua capaç de produir tresors d'aquesta envergadura.
No tan sols els illencs, doncs, sinó tots els parlants del català, devem reconeixement i homenatge a Antoni M. Alcover. Per això és desitjable que les institucions catalanes s'impliquin també seriosament en la commemoració d'aquest aniversari. Pel que fa als actuals governants de les Balears, Pons també recordava que alguns sectors del PP han intentat manipular la figura de mossèn Alcover per fer-lo aparèixer com una mena de blavero contrari a la unitat de la llengua. Aquesta pretensió és tan ridícula que es desactiva per si sola. Però si ell aixequés el cap i els sentís dir aquestes cosotes, segur que els engegaria amb vehemència a porgar fum, al crit de "capsigranys!"
