Però què coi vol dir 'governança'?

De sobte, com bolets, sorgeixen paraules noves que ningú sap ben bé què volen dir. Les diuen els polítics, els politòlegs, els economistes. I un dia te les diu a l'ascensor aquell veí que sempre vol fer veure que hi entén, i sospites que es fan servir més per impressionar que perquè facin falta. L'última és governança .

La trobareu en els mateixos llocs on les coses es posen en valor o s'implementen .

Al DIEC encara no hi és, però a la RAE ja hi trobo gobernanza : "Arte o manera de gobernar que se propone el logro de un desarrollo económico, social e institucional duradero, promoviendo un sano equilibrio entre el Estado, la sociedad civil y el mercado de la economía" . La retòrica recorda els discusos del rei per Cap d'Any: una sonsònia ideal per agafar el son.

Però concretem: què diu governança que no digui govern ? Aquesta és la clau: el govern , entès com a acció o efecte de governar, sona antic i ha perdut sex appeal . Té un deix autoritari i deixa massa clar qui mana. Amb la globalització, tant o més que els governs, mana un fantasma que rep el nom de mercat i, com que no l'hem triat, cal suavitzar-li la duresa dels trets vestint-lo de participació democràtica. D'aquest flou semàntic en diem governança . Però si no voleu ser tan cínics i us agrada pensar en positiu: sempre podeu dir que la governança és l'intent de posar regnes democràtiques a aquest cavall desbocat.