"Home só i és humana ma mesura"
"Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira / amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre, / què més ens podeu da' en una altra vida? " Per alguna (no tan rara) associació d'idees, m'ha vingut al cap el Cant espiritual de Joan Maragall en llegir que ben aviat la llengua catalana deixarà de ser un requisit per accedir a una plaça de funcionari a les Balears (amb l'única excepció dels professors, i encara).
Així ho estableix l'avantprojecte de modificació de la llei de funció pública que el govern balear ja té redactat. El català hi queda rebaixat a la categoria de mèrit, en una operació de desmantellament del marc jurídic de la llengua pròpia de les Balears que retrocedeix fins a una situació clarament predemocràtica. Ni Gabriel Cañellas ni Jaume Matas s'hi haurien atrevit. Ja em disculparan que insisteixi últimament en aquesta mena de notícies, però el que aquesta gent del Partit Popular està demostrant amb la llengua catalana és una obsessió acarnissada.
També em permeto d'insistir-hi perquè, en efecte, aquest PP és el mateix partit amb el qual l'actual govern de la Generalitat es planteja d'establir pactes de governabilitat a canvi de no se sap ben bé què. D'acord: els dirigents catalans no consideren de la seva incumbència el que succeeixi a les Balears o al País Valencià, segurament amb raó. Però només voldria advertir-los que, si el PP no intenta acabar d'una vegada per totes amb el català també a Catalunya, és únicament perquè encara no té prou força per fer-ho. I per si no s'hi han fixat, subratllo l 'encara .
