Entrampats en els bons porqueria
Disfressats de plusos, primes, extres i bons, els calés que ara ningú sap on són han passat a les butxaques dels especuladors i altres lladres de camí ral. En la selva del capitalisme, els depredadors plomen el personal amb un llenguatge incomprensible. Autèntics oxí-morons, com bo porqueria , desconcerten l'aspirant a inversor -¿és bo o és porqueria?- i acabarem tots enyorant la llibreta d'estalvis de la tieta.
Em diu el company d'economia per què del bono en diem bo . Dir-ne bo és, certament, confús: al bueno i bono o al good i bond hi oposem un bo que és massa poca cosa per significar tant. I és que bo , a més d'adjectiu, tant pot ser el bitllet o val que canviem per un servei com un títol de renda fixa que emet l'estat o una empresa. En casos així, repartir el pes de significat entre el mot culte, bonus , i el d'evolució popular, bo , sembla una bona idea.
Si, defugint que acabi en o , del globo en diem globus i del foco focus , amb més raó podríem recórrer al bonus per al sentit econòmic. Però resulta que bonus en anglès -i el castellà veig que també s'hi apunta- vol dir una altra cosa: allò que es paga de més pels bons resultats obtinguts, tot i que això últim de vegades sigui un sarcasme. Nosaltres en diem, segons el cas, prima , plus o incentiu . I al final resulta que, per evitar confusions, no fem servir bonus per a res i ens quedem amb aquest bo que més aviat fa patir.
