Encaterinament Monàrquic
Avui una plebea esdevindrà princesa. Gràcies a una miraculosa transsubstanciació entrarà a l'església Kate i en sortirà Caterina. La tradició de posar a reis i prínceps noms de la pròpia llengua, com si fossin de la família, és tan antiga com qüestionable. Conspira dins l'inconscient col·lectiu per fer legítims uns drets que, en democràcia, són inadmissibles. I potser ens hauríem de preguntar si no és una mica provinciana.
La cosmopolita Wikipedia revela que, així com Felip II és Philip, Philippe o Filippo en les llengües veïnes, Joan Carles és sempre Juan Carlos i el seu príncep hereu és Felipe a tot arreu menys al nostre graciós Principat. Faig, doncs, una modesta crida republicana als mitjans perquè a la que avui ja li direm Ca terina algun dia gosem dir-li Catherine si la seva alta dignitat ja no permet dir-li Kate.
Però no és un republicanisme subjacent el que explica que TV3 li digués Leonor a la fu tura reina fins fa dos mesos, quan, després d'un llarg debat, es va passar a l'Elionor que ja fèiem anar altres mitjans. En el seu dia ho va jus tificar dient que Leonor també era català. Llàs tima! A mi m'hauria agradat que fos una manera dissimulada de no fer nostre el que ens han imposat. I per molt que la coherència i la tradició ens obliguin avui a dir-li Elionor, una raó més profunda, propera a la dignitat, em fa de sitjar que algun dia passem a dir-li Leonor amb un accent ben castellà.
