Empresaris i llengua
Ara fa un any vaig assistir a un sopar de l'aleshores candidat a la presidència de la Generalitat Artur Mas, amb un reduït grup d'importants empresaris catalans. Encara es parlava poc de retallades, i un dels temes que més semblava importar era el de la llengua.
Algun empresari era manifestament contrari a la política de promoció del català i algun n'era manifestament simpatitzant. Tanmateix, tots semblaven preocupats per un o altre dels següents problemes:
a) El professional desplaçat. Era general la preocupació per l'efecte dissuasori que sobre els professionals que es plantegen desplaçar-se a Catalunya té que l'escolarització dels seus fills s'hagi de fer en català. D'acord amb ells, aquesta reticència constituiria un fre al desenvolupament econòmic.
b) La minyona. Un empresari -el més hostil a la promoció del català- va plantejar que era ridícul que la seva minyona filipina rebés comunicacions escrites de la Generalitat en català, que ells li havien de traduir.
c) Els nebots. Un empresari -el més catalanista- va plantejar la seva incomoditat amb els excessos de la immersió. D'acord amb ell, uns nebots seus tindrien dificultat per expressar-se en castellà sense que fos notori el seu origen català.
És sabut que en període electoral els polítics tendeixen a l'ambigüitat, i, per tant, no em va sorprendre que les diverses inquietuds quedessin sense una resposta clara. Crec que és important que la tinguin, i que la millor manera de construir-la és observar com les enfoquen els països petits, independents i pròspers: Holanda, Suècia, Israel...
a) El professional desplaçat. Tendim a confondre el professional desplaçat amb l'expatriat. Un expatriat és un professional que treballa en una empresa multinacional i a qui s'envia a un altre país durant un període limitat amb una missió concreta. Molt rarament un expatriat a Holanda decidirà escolaritzar els seus fills en holandès: preferirà o bé l'anglès o bé la llengua nativa, és a dir, una escola "internacional". Encara que aquestes estiguin subvencionades per l'estat holandès, l'opció és costosa per qui la fa, i per això és habitual que l'empresa es faci càrrec dels costos de l'escolarització dels fills dels expatriats.
Un cas completament diferent és el del professional de Saragossa o de Liverpool que decideix acceptar una feina a Barcelona. Ara ja no estem parlant d'un expatriat, sinó d'una persona que decideix establir-se a Catalunya amb la seva família. Què passa en aquests casos a Holanda, a Suècia o a Israel? Que li apliquen la norma general: l'escolarització en el sistema educatiu del país, en la llengua del país. ¿Resulta això dissuasori? Sens dubte. Però no sembla que aquests països estiguin en el camí de l'empobriment.
En definitiva, quan es parla de l'impacte de la política d'immersió lingüística sobre el professional desplaçat, en realitat s'està fent referència al fet que els professionals no catalans preferirien poder establir-se a Catalunya sense que els seus fills haguessin d'aprendre el català. Es tracta d'una pretensió comprensible, però que cap dels països a qui voldríem assemblar-nos considera acceptable.
b) La minyona. ¿En quina llengua es comunica l'estat suec amb una treballadora filipina amb permís de treball en regla i que probablement es comunica en anglès amb la família que li dóna feina? En suec, perquè és una manera de dir-li que, des del moment que ha decidit establir-se a Suècia, espera d'ella que l'aprengui.
c) Els nebots. ¿Constitueix un problema econòmic que un català no pugui expressar-se en castellà com un natiu? Fa unes dècades, la resposta era: sí, perquè aquesta persona difícilment tindria opció a moltes feines fora de Catalunya. Avui la resposta és no, perquè el mercat laboral -salvant molt poques excepcions- ja no exigeix la perfecció dels natius.
Poc després del sopar en qüestió vaig visitar Trujillo, a les profunditats dels dominis lingüístics castellans. El guia turístic de l'Ajuntament va dirigir la visita a la ciutat en castellà amb l'habitual barreja d'erudició i xafarderia. Tothom va semblar quedar-ne satisfet. El cas és que es tractava d'una belga que s'expressava amb tal dificultat que les paraules "Pizarro" o "Trujillo" resultaven difícilment comprensibles. Una de les conseqüències de la globalització és que ja no és important expressar-se com un natiu per exercir la major part de les professions. Ni tan sols la de guia turístic. La immersió no planteja problemes econòmics significatius i als empresaris que els crea neguit farien bé de plantejar el tema que sí que és important per al nostre futur: per què els nostres escolars tenen un nivell mitjà tan baix en totes les matèries.
