"D'això ja (en) fa 4 anys"
La pressió del castellà crea una forta inseguretat sobre l'ús dels pronoms en i hi . Un ús que, d'altra banda, malgrat ser obligatori en estàndard, no és viu en tots els dialectes. Els que el tenim viu sabem que aquest en de la frase del títol no hi ha d'anar. També sabem que a "D'ell no (en) trauràs res" hi ha d'anar i a "D'això (en) fa 4", amb anys elidit, també. És un saber que, en una llengua normal, s'hauria de basar en la intuïció, no pas en la teoria.
Com que la intuïció la tenim rovellada, teoritzem. En una frase d'entonació normal, tot complement avançat necessita un pronom de represa quan, i només quan, és un complement obligatori. Les frases "No trauràs res" i "D'això fa 4" són agramaticals. Necessiten un nom o un pronom que digui d'on o de qui no trauràs res i a què es refereix 4: 4 què? En canvi "Fa quatre anys" és una frase completa. Podria ser, per exemple, el títol d'un llibre. Ens deixa amb ganes de saber què va passar fa quatre anys, però és la curiositat, no pas la gramàtica, qui ho demana.
En tot cas, el meu consell és que, per poc que sigui genuïna, feu sempre cas de la vostra intuïció. La teoria és només un intent d'explicar-la i, quan la intuïció no hi quadra, és que no se n'ha sortit. "A mi ja em sonava es trany però la teoria diu...". Que digui missa! Si el que et sona a tu estrany ja li sonava estrany a la teva besàvia, que amb prou feines sabia castellà, és la teoria la que s'ha d'espavilar.
