Allò pel que lluitem i allò que ens convé
La normativa dels pronoms relatius és antiintuïtiva i això complica la vida a l'usuari. La construcció allò pel que lluitem , treta d'un text real, és incorrecta perquè, contra el que ens diu la intuïció, la norma no deixa escriure preposició + el que en les adjectives de relatiu. Qui ha estudiat ca talà sap que les alternatives correctes són preposició + el qual o preposició + què (no humà) / qui (humà) . I és per això que el corrector tendeix a canviar-ho per "Allò pel qual lluitem" o bé "Allò per què lluitem".
És un cas en què la correcció empitjora (fa més estrany i difícil) l'original. Però, a més, el corrector s'equivoca: el qual és masculí i no pot tenir un antecedent neutre com el pronom allò . L'única opció correcta és un per què que sembla que interrogui. En el mateix text, més endavant, hi diu: "Però quan s'acompleixi allò que havíem desitjat i pel que havíem lluitat, potser no hi serem". Novament, esquivar el pel que ens pot fer caure en el pel qual , tan in correcte com estrany. Però, per desgràcia, el per què , que és bo, no sona gaire millor.
La intuïció innocent deia l'incorrecte allò per lo que lluitem. La que està una mica filtrada per la norma diu allò pel que lluitem , que tampoc està bé. El corrector mal informat ho converteix en allò pel qual lluitem , que es passa de frenada. I el més expert ho resol amb un estrany i impecable allò per què lluitem . Però hem de lluitar per un català correcte més fàcil i natural, que prou problemes té.
