Per què hi ha llibres que fan tard en català?

L'any 2001 la primera entrega de la tetralogia El cementiri dels llibres oblidats va convertir Carlos Ruiz Zafón en un boom. Davant del fenomen, els del Grup 62 van afanyar-se a adquirir els drets de traducció de la novel·la i poc després la van treure en català. Ja estaven a l'aguait quan el 17 d'abril del 2008 va sortir el segon volum de la saga. Tot i això, la traducció al català d'El joc de l'àngel no va arribar fins al 29 de maig i, a diferència de l'original, es va perdre l'empenta del Sant Jordi. La tercera entrega, El presoner del cel, que va sortir dijous en castellà no es publicarà en català fins al 19 de gener.

Tard per la traducció

La versió catalana dels llibres de Ruiz Zafón sempre triga

"Jo amb això de publicar un llibre em despenjo quan vull -deia Ruiz Zafón durant la presentació d'El presoner del cel-. Els meus editors ja s'hi han acostumat". Tan bon punt els va caure a les mans, els de Planeta van posar-se les piles perquè arribés a les llibreries sense sortir de l'agenda de l'any i no fer salat de cara a la campanya de Nadal. Però traduir-lo al català no ha estat tan ràpid. "No és que Planeta ho hagi fet amb mala fe, però no ens ha tingut en compte -diu Berta Bruna, directora de la col·lecció Planeta en Català-. Sempre hem procurat que les nostres publicacions arribin alhora que la versió castellana, però per traduir necessitem més temps. I més encara si parlem d'un escriptor com Zafón, que s'ho repassa tot amb lupa". Moltes cases que publiquen en català pateixen el mateix mal. Quan Amsterdam va publicar L'hipnotitzador de Lars Kepler -primera entrega de les aventures de Joona Linna- també es va retardar en la traducció i els de Planeta els van passar al davant.

Crisi de drets

15 dies de diferència per a la sortida de Hessel en català

En alguns casos el retard de la versió catalana és accidental i en d'altres manifestament deliberada. Quan va arribar a orelles de Destino que Stéphane Hessel era tot un fenomen a França, els seus editors no van dubtar a adquirir els drets de l'obra en català i en castellà. La traducció al català es va gestionar des del Grup 62, tot i que va sortir amb el segell de Destino, i va arribar a les llibreries 15 dies més tard que la versió espanyola, el temps just perquè tingués temps d'enganxar-se a la campanya de màrqueting i es pogués beneficiar del ressò que se'n va fer als mitjans. Però la falta de sincronia li va costar 15 valuosos dies al taulell de novetats. Destino segueix el mateix patró de conducta amb els llibres d'Eduard Punset.

Traduccions congelades

Suma impedeix que les editorials catalanes publiquin Kate Morton

L'any 2010 l'editorial Suma de Letras va comprar els drets de traducció al castellà i al català de la novel·la de Kate Morton El jardí oblidat, tot i que només en va treure l'edició castellana, que ha estat 79 setmanes en la llista dels més venuts. Quan les editorials catalanes es van interessar a traduir-lo van descobrir que els drets ja tenien propietari. La setmana passada Suma en va treure la traducció al català.

En via de solució

Els bestsellers procuren sortir alhora en català i castellà

És cert que hi ha entrebancs, però el perill no és prou gran per disparar les alarmes. "Fa 10 anys l'acceptació del bestseller en català era minoritària -explica Eugènia Broggi, d'Empúries-. Stephen King o John Grisham no es deixaven veure gaire en català. La cosa va canviar amb fenòmens com Harry Potter". I no és només que els supervendes s'hagin començat a traduir massivament. En molts dels casos, el seu llançament és bilingüe, entre d'altres coses perquè les dues parts notin els efectes de la promoció. El codi Da Vinci, Millennium, L'església del mar, El noi del pijama de ratlles o la biografia de Steve Jobs no s'han fet esperar més en català que en castellà.

Un públic més poblat

En general, per cada 10 llibres en castellà se'n ven 1 en català

Afortunadament, les dinàmiques d'igual a igual es veuen cada cop més legitimades. Xavier Mallafré, director general del Grup 62, calcula que la incidència del llibre en català és d'un 10% del total de la del castellà. Però cada cas és un món. Amb L'església del mar, el tiratge català representava un 20% del castellà. Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine repeteix el percentatge. La recentment publicada biografia de Steve Jobs arribava a un 15%.

L'espinós tema del preu

L'edició catalana no amortitza igual que la castellana

Per desgràcia, els comptes segueixen sent el punt dèbil de traduir al català, molt menys rendible que traduir al castellà, per una simple qüestió d'economia d'escala. Les editorials procuren pactar preus semblants, tot i que en alguns casos la versió catalana es veu obligada a seguir sent una mica més cara.