Un drapaire troba cinc cartes inèdites de Lluís Companys
L'historiador Joaquim Aloy descobreix cinc cartes inèdites que Companys va escriure mentre era a la presó pels fets del 6 d'octubre del 1934. Les missives les va trobar un drapaire en un pis de Barcelona.
BarcelonaEl març del 1935 Lluís Companys estava empresonat a Madrid pels fets del 6 d'octubre del 1934. Aquell dia el president de la Generalitat, cansat del tarannà cada vegada més conservador i centralista del govern republicà de Madrid, va proclamar l'Estat Català. A la presó, Companys es mostrava confiat que tot acabaria aviat i el cert és que el resultat del judici li importava ben poc. En una carta enviada el mateix març remarcava que esperava la sentència amb impaciència, no per saber quina seria la condemna, sinó perquè veiessin "com es comporta un català". El destinatari de les cartes era el seu amic Jaume Creus i Ventura, polític i industrial català. Creus no tan sols tenia una relació força íntima amb Companys, sinó també amb Macià. Quan Companys va proclamar la República el 14 d'abril del 1931, Macià era a la taula de Creus a punt de dinar. El polític i industrial català també va amagar a casa seva els dos presidents. Macià quan era perseguit per la dictadura de Primo de Rivera i Companys durant els bombardejos franquistes.
L'historiador manresà Joaquim Aloy, després d'un intricat periple, ha pogut recuperar cinc cartes inèdites de Companys, que Creus va salvar. No és, però, ni de bon tros tota la correspondència que aquest polític i industrial havia arribat a conservar. Ara per ara, Aloy tan sols ha pogut trobar 29 carpetes entre les lletres c i f . L'historiador manresà està convençut que a la m hi ha d'haver cartes del president Macià, però no se'n sap res. Les cartes les va trobar un drapaire de Gràcia, Gabriel Domínguez López, en un pis de Barcelona.
Les missives no són l'únic que s'ha recuperat del president republicà. Aquest dissabte -que es commemoren 71 anys de la mort de Companys- s'hissarà la bandera que el president va col·locar al Castell de Montjuïc el 23 d'agost del 1936. Aquell dia va dir: "La bandera immortal de Catalunya onejarà ara damunt del Castell que no serà mai més un presidi d'esclavitud i de mort". El 15 d'octubre del 1940 seria afusellat a pocs metres del Castell.
