Teatre infantil sense tòpics

Els contes tradicionals estan plens d'històries que, vistes des de la sensibilitat actual, semblen massa crues per als més petits. Al Polzet, per exemple, el devora un llop. ¿Com han de reaccionar els pares davant d'una escena com aquesta quan expliquen un conte als fills? ¿Se'ls ha d'amagar el mal? Aquest interrogant va guiar la directora teatral italiana Chiara Guidi durant la preparació de Buchettino , la versió escènica del conte de Charles Perrault. "Els contes són l'expressió d'unes experiències que conduiran els infants cap a la vida adulta. I si els fas veure el mal a través de les faules, en faran catarsi a través del final feliç, que serà més lluminós", diu la directora.

Guidi va venir a Barcelona per presentar la versió catalana de Buchettino , que demà obrirà El Lliure dels Nens, el nou cicle d'espectacles per al públic infantil del Teatre Lliure. És la primera vegada que aquesta sala crea una programació específica per al públic familiar. "Quan la mida dels espectadors canvia, també ho fa la vida del teatre", diu Lluís Pasqual. El director del Lliure s'ha llançat a l'aventura ben segur que els nens descobriran coses noves en els espectacles. "I quan algú t'obre una porta -afegeix-, si te l'obre bé, ja no es tanca mai".

La por convertida en curiositat

Buchettino és una versió del conte de Perrault tan tradicional com sorprenent: els nens -50 per funció- veuran com l'actriu Alba Sola els explica la història mentre ells són dins un llit amb llençols i mantes inclosos (els pares també hi caben). A part de la veu de la narradora, que adoptarà tots els registres de la història, només se sentiran els sorolls que es fan al conte. "Si algun nen té por, es podrà tapar", diu somrient la directora.

Els dos altres espectacles que formen el cicle són Un bosc de cames de la companyia Farrés Brothers & cia. i Lava , dels belgues Studio Orka. El primer, que s'estrenarà el 28 de febrer, està protagonitzat per la Guida, una nena que es perd en una estació de tren entre una processó de cames gegantines. Al llarg de la representació els nens podran veure com la seva por es converteix en curiositat, fins que es retroba amb el seu pare. A partir del 17 d'abril l'espectacle que tanca el cicle convertirà la plaça Margarida Xirgu en una peculiar excavació arqueològica.

La Seca també ha començat l'any estrenant una programació familiar, El Petit Brossa. Els caps de setmana de gener ja s'hi pot veure Solista , un espectacle de titelles de fil per a nens de 0 a 2 anys de la companyia Rocamora. Al març Teia Moner presentarà Embrossa't , un espectacle de dansa, màgia i titelles que introduirà els petits en l'univers de Brossa. I per últim, la dramaturga Daniela Feixas i Joan Maria Segura, el director d'Egos Teatre, estrenaran a l'abril una obra amb l'enigmàtic títol d' El planeta Lares.

Rigor, qualitat i innovació

"El més important és que els espectacles facin viure una experiència als nens, que els toquin la pell, que els despertin emocions i sentiments", afirma Eulàlia Ribera. A més d'haver col·laborat amb Pasqual en la posada en marxa d'El Lliure dels Nens, aquesta veterana del teatre infantil a Catalunya dirigeix LaSala Miguel Hernández, el teatre de Sabadell dedicat únicament a espectacles per al públic infantil i juvenil i El Més Petit de Tots, un festival d'arts escèniques per a nens de 0 a 5 anys. "Totes les històries són bones si estan fetes amb rigor i qualitat" sosté Ribera, que a més d'exhibir espectacles també organitza jornades de formació i residències de treball per mimar els professionals del sector.

El camí que ha fet el teatre familiar a Catalunya en les últimes dècades és llarg, però no sempre se l'ha tingut prou en compte. El projecte L'Esquirol de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, els cicles de Cavall Fort, el Moviment Rialles i la Mostra d'Igualada, el Jove Teatre Regina, el cicle Viu el Teatre del Poliorama i el SAT! són algunes de les iniciatives que des dels anys 60 han lluitat per dignificar-lo.