La Catalunya de Josep Brangulí
El CCCB acull a partir de demà Brangulí. Barcelona 1909-1945 , una exposició antològica d'aquest pioner del fotoperiodisme català, l'obra del qual encara és poc coneguda pel gran públic.
Barcelona.L'aportació a la història de la fotografia catalana i espanyola de Josep Brangulí (l'Hospitalet de Llobregat, 1879-1945) és tan rellevant com poc coneguda pel gran públic. La Fundación Telefónica, amb la col·laboració de l'Arxiu Nacional de Catalunya, posa remei a aquest desconeixement amb l'exposició Brangulí. Barcelona 1909-1945 , que, després d'haver-se vist a la seu de la fundació a Madrid des del novembre de l'any passat fins al març, demà obrirà les portes al CCCB. Considerat pel també fotògraf Valentín Vallhonrat, que és el comissari de l'exposició juntament amb el conservador de col·leccions fotogràfiques Rafael Levenfeld, com un "dels millors fotògrafs espanyols de la primera meitat del segle XX", Brangulí va ser un dels pioners del fotoperiodisme català. Va ser el mestre d'Agustí Centelles.
Amb 300 fotografies revelades amb motiu de l'exposició -d'entre el mig milió de clixés conservats a l'Arxiu Nacional de Catalunya-, la mostra manté el mateix ordre temàtic que les sèries del llegat del fotògraf. A la seva mort, els seus fills Joaquim i Xavier van donar continuïtat a la tasca que el seu pare havia iniciat amb el nom de Foto Brangulí. En total, la xifra de negatius dels Brangulí custodiats a l'Arxiu Nacional de Catalunya puja a un milió.
Les instantànies exposades tenen unes dimensions superiors a les originals. Els negatius de vidre i acetat van ser reproduïts amb molta cura després de ser restaurats per poder ampliar les imatges i revelar tots els detalls que contenen.
Brangulí. Barcelona 1909-1945 representa la recuperació d'un patrimoni cabdal per a la història de Catalunya i un pas endavant en la difusió del llegat d'un fotògraf que, tant pels temes que va tractar com pel seu estil, està a l'altura de la millor fotografia europea del seu temps. Brangulí va capturar amb la seva càmera tots els grans esdeveniments "d'una etapa decisiva de la història de Barcelona", va afirmar Francisco Serrano, director general de la Fundación Telefónica, durant la presentació. I, a més d'aquestes transformacions urbanes, polítiques i socials, la seva mirada, moderna i personal, també va copsar aspectes més mundans de la vida barcelonina.
Segons Valentín Vallhonrat, les imatges de Brangulí són "molt més que fotografia documental, són un registre sociològic en què queda patent l'esforç d'una societat per avançar i deixar enrere el segle XIX". Així trobem les barricades de la Setmana Tràgica, l'obertura de la Via Laietana, l'Exposició Universal del 1929, la incorporació de la dona al món del treball, la proclamació de la República, la Guerra Civil, la postguerra. Però Brangulí també va retratar esdeveniments quotidians com els combats de boxa al Teatre Olympia, el parc d'atraccions del Tibidado, la festa de les modistes o el joc de fer l'ullet. Entre les unes i les altres formen un fresc imprescindible per explorar la història recent, l'oficial i la quotidiana, de Catalunya.
