ENQUESTA A LES PORTES DEL 20-N

El suport a la independència segueix creixent i el sí ja supera el no

Què votaria la població en un referèndum d'independència
Jordi Muñoz
14/10/2011
3 min

PolitòlegEn la mateixa línia que el CEO del juliol, l'enquesta de GAPS per a l'ARA apunta a un resultat equilibrat però favorable a la independència, en un hipotètic referèndum. Així, un 42% declaren que, si els ho preguntessin, hi votarien a favor, per un 37,7% que ho farien en contra. Entre els dos grups trobem un 9,5% d'indiferents i un 10% que no contesten. El resultats són més favorables a la independència del que s'obtenia en l'anterior enquesta, del novembre del 2010, quan els favorables se situaven en un 38% i els contraris en un 42,8%. No són grans diferències però confirmen una evolució que fa temps que detecten les enquestes cap al creixement del suport social a la independència.

De fet, atenent-nos estrictament al vot declarat en l'enquesta, i per tant assumint la hipòtesi que els indiferents i els que no responen s'abstinguin i/o es distribueixin entre els dos grups, un referèndum d'independència sumaria, a data d'avui, un 53% de vots favorables per un 47% en contra. Una victòria del sí que, tanmateix, és ajustada i es troba en els marges d'error de l'enquesta. Per això, en termes d'opinió, l'escenari es pot qualificar d'empat tècnic. En aquest escenari, doncs, és evident que el 20% dels ciutadans que no tenen una posició clara són la clau per articular una majoria consistent en un sentit o un altre.

Si analitzem electorats veiem pautes previsibles: els partidaris de la independència són majoria a ERC i SI, però també a CiU. Per contra, els del PP i, tot i que en menor mesura, també del PSC hi són majoritàriament contraris. Els d'ICV es troben dividits, amb pautes molt semblants a les del conjunt de la població.

Atesa la posició clau dels indiferents i dels que no responen per conformar una hipotètica majoria favorable o contrària, és interessant observar-ne la composició. Els indiferents són nombrosos entre els votants d'ICV i, en menor mesura, del PSC. Per contra, entre els socialistes és on trobem un percentatge més gran -fins al 13%- que no responen. Més enllà d'això, els indiferents i els que no responen no tenen un perfil diferenciat al de la mitjana en termes de lloc de naixement, edat o llengua. Això suggereix que, substancialment, aquest grup està conformat per autèntics indecisos i no hi ha un patró molt clar d'ocultació de preferències. El joc de majories resta obert.

Un PSC més catalanista

Els catalans (també els votants del PSC) volen un socialisme amb un perfil diferenciat del PSOE. El 45,8% així ho volen, mentre que el 21,3% volen que en els propers anys el grup de diputats que encapçalarà Carme Chacón enforteixi llaços amb el PSOE. Entre els votants guanya diferenciar-se amb xifres menors i entre els simpatitzants hi ha divisió.

Els votants de CiU prefereixen pactar amb ERC

Els votants de cada partit preferirien que CiU pactés grans assumptes com el pressupost amb la formació a la qual han donat suport. La tendència és més acusada entre els electors del PP i ERC, les dues formacions que s'han posicionat per tenir un paper determinant a l'hora d'assegurar la governabilitat. Els electors de CiU estan, però, clarament dividits a l'hora de triar parella de ball per a Artur Mas. El 30,7, el grup majoritari, volen, com ja es tradicional a totes les enquestes, que CiU pacti amb ERC, però més d'un 25% volen veure més fotos de Mas i Alícia Sánchez-Camacho. Els partidaris d'una gran entesa amb el PSC, que va facilitar la investidura, són quasi el 18%. Fa deu mesos era el 8,6%.

stats