El 'per a que' de tot plegat

Tot just ahir un lector, fent referència a un titular de portada de l'ARA de diumenge -el d'una entrevista a Miquel Roca-, feia la se güent piulada al Twitter: "«No hi ha prou cohesió nacional perquè ens divorciem d'Es panya». No distingiu motiu de finalitat? No hauria de dir per a que ?"

En el seu petit article diari sobre llengua, Fabra li contesta des del 9 de gener del 1920: "Encara hi ha molts que no gosen o no saben escriure perquè traduint para que . Perquè , segons ells, tradueix tan sols la conjunció cau sal porque , i quan és qüestió de traduir la conjunció final para que , escriuen per a que . Ni el català parlat ni el català antic fan aques ta distinció. La conjunció catalana perquè , el mateix que la italiana perchè , re uneix les dues valors de les conjuncions castellanes porque i para que ".

Era lògic i inevitable que només dos anys des prés de veure la llum la gramàtica oficial, punts tan bàsics de la norma fossin ignorats. És depriment i alarmant que, gairebé un segle després, catalans interessats en la llengua els continuïn ignorant. I que els ignorin joves que han fet tot l'ensenyament en català; i alguns periodistes de notes brillants que, sense patir - hi gens, ens plantegen aquest mateix dubte als especialistes en això tan curiós i críptic del català. Mentre aquesta ignorància no els faci vergonya, dir que avança la normalització lin güística és, gairebé, una broma de mal gust.