Els molins només giren al sud
Una enquesta sobre la percepció de l'energia eòlica al territori encarregada pel Govern l'any passat va constatar que tres quartes parts de les persones consultades valoren positivament o molt positivament la instal·lació d'un parc eòlic a la zona on viuen.
El rebuig als molins de vent minva quan els projectes avancen: mentre que un 15% dels consultats que resideixen en municipis amb parcs autoritzats es mostren contraris a aquesta energia, el percentatge disminueix fins al 5% en el cas dels parcs en servei. Però els resultats són desiguals en el territori: a escala general un 7% dels enquestats es mostren contraris a l'eòlica, però a l'Alt Empordà aquest percentatge augmenta fins al 36%.
Tot i ser-ne pionera a l'Estat, Catalunya ha perdut el lideratge de l'eòlica a Espanya en favor de comunitats com Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Andalusia i Aragó, que en bona part han instal·lat els seus molins gràcies a les primes finançades pels rebuts de la llum pagats pels catalans. No en va Catalunya suposa el 20% de la tarifa elèctrica espanyola i té només el 4% de l'eòlica (mil megawatts). L'energia que prové del vent és la renovable més madura (s'espera que l'any 2020 ja sigui plenament rendible, és a dir, que no necessiti subsidis) i l'energia neta que més n'aporta al sistema: el 16% de l'electricitat que es va consumir a Espanya el 2010.
A Catalunya s'ha implantat de manera molt diversa al llarg del territori. De les dues principals zones de vent del país, la majoria dels molins es concentren a les comarques tarragonines, mentre que l'Empordà no en té cap. El concurs de les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) de l'eòlica a Catalunya és pràcticament l'última oportunitat d'assolir els objectius del pla de l'energia de Catalunya i suposa una inversió directa en els parcs de 1.263 milions d'euros, 273 milions d'inversió complementària en els territoris i la creació de 1.200 nous llocs de treball.
Els 769 megawatts (MW) del concurs estan ara a l'espera de la resolució del Tribunal Suprem, després de les reclamacions de dues associacions conservacionistes de l'Empordà. Hi ha 1.500 MW eòlics més en diverses fases de tramitació, alguns amb fins a una dècada de tràmits acumulats.
