La majoria de cases reials europees informen més
Les xifres són unes però la realitat dels comptes, una altra. Les cases reials europees s'han acostumat a publicar i desglossar els comptes. Tant la sueca com l'holandesa fan un informe econòmic anual.
BARCELONAEl salari de la resta de monarques europeus supera amb escreix el del rei Joan Carles I, però les xifres de les diferents cases reials no valen per si soles, sinó que cal sumar-hi un ball de números i de zeros diferent en cada estat per calcular el sou real del monarca i també l'assignació que rep per fer les funcions de cap d'estat. Impostos, seguretat, costos de viatge, dietes i patrimoni personal... Les arques del rei o de la reina varien també segons el control que hi exerceix el Parlament o govern del país.
Per exemple, la casa reial sueca és una de les més cares d'Europa, segons la majoria de dades publicades i el seu propi informe de les finances del 2010, però també és considerada pels experts la més transparent. Cada any es vota la seva assignació al Parlament suec i paguen els seus impostos com qualsevol ciutadà. L'altra cara de la moneda és la casa reial de Mònaco, que no proporciona cap dada sobre el sou del rei Albert II i de les seves despeses.
Regne Unit: la més cara
Elisabet II paga impostos, segons la llei, però no es detalla com
És la monarquia més gran del món, tant en volum (la Commonwealth està formada per 53 estats independents) com per pes econòmic. Durant l'últim any fiscal, el Parlament britànic va posar a la disposició de la reina Elisabet II 38,5 milions d'euros, segons l'informe anual de la casa reial. Un 43% d'aquesta quantitat es va destinar a pagar els sous de tots els seus treballadors, mentre que poc més d'un terç del pressupost va servir per pagar els costos que genera el manteniment de les propietats de la família reial. El que no es té en compte en aquest pressupost és tant el cost de la seguretat (uns 100 milions d'euros) com dels viatges oficials, que segons el grup antimonàrquic Republic oscil·la entre uns 158 i 217 milions d'euros. Per millorar en transparència, enguany s'ha acordat integrar els costos al pressupost del 2013.
Suècia: l'exemplar
De les més cares d'Europa, però també de les més transparents
Cada suec paga a la seva monarquia 1,15 euros l'any, sis vegades més que els espanyols, però també pot saber anualment en què destinen els monarques suecs els seus diners. La casa reial de Suècia detalla en un informe de cada any fiscal els seus comptes, que també permet que siguin auditats.
Segons l'últim balanç, aquesta casa reial escandinava rep una assignació molt similar a la de la casa espanyola (8,6 milions d'euros), però es pot saber que el seu pressupost gairebé és el doble gràcies als importants ingressos que obté de les visites guiades, regals i tot tipus de souvenirs que ven en les seves propietats.
Bèlgica: l'opaca
Albert II i la reina Fabiola estan exempts de pagar impostos
Quan el rei Albert II va assumir el tron el 1993, l'estat belga va estipular el sou mensual que rebria en funció d'uns índex poc transparents. Avui dia, segons la premsa belga, el rei percep anualment 1,8 milions d'euros, gairebé el 20% de tot el pressupost que rep la casa reial (10,6 milions). A diferència del Regne Unit i Suècia, tant el govern com el parlament belga no tenen cap potestat per controlar les despeses de la seva casa reial. Tant Albert II com la reina Fabiola (viuda del rei Beduí) estan exempts de pagar impostos i no detallen els seus comptes.
Holanda: la transparent Una assignació estipulada per la Constitució a tres membres reials
Segons la carta magna neerlandesa, l'estat paga assignacions a tres membres de la família reial: el rei, el príncep d'Orange i a la princesa Màxima. El 2010, la reina Beatriu va rebre 5,1 milions d'euros; el príncep Alexandre, 1,4 milions, i la princesa màxima, 624.000 euros. La resta de membres de la casa reial no reben una assignació estatal.