La fi del somni d'una aerolínia

BARCELONAPer molts és la crònica d'una mort anunciada. Per d'altres, la fi d'un somni, d'una il·lusió col·lectiva, la de tenir una aerolínia catalana que fes el que no ha fet cap altra companyia aèria a l'aeroport del Prat: apostar per connectar Barcelona amb les principals capitals del món sense escales. Per a milers de passatgers (22.771 només aquest cap de setmana) serà un entrebanc en els seus plans de viatge.

La mateixa setmana que el president d'Iberia, Antonio Vázquez, ha dit que "Spanair no té futur", la sentència del competidor ha estat premonitòria: l'aerolínia catalana va anunciar ahir el cessament d'operacions immediat després de fracassar les negociacions de venda a Qatar Airways. Així, ahir a les 22 hores va aterrar al Prat -procedent de Copenhaguen i sense passatge- l'últim vol de la companyia aèria després de 26 anys d'història. Spanair té una plantilla de 2.065 empleats i donava feina a uns altres 2.000 treballadors de la firma de handling Newco.

La Generalitat ha precipitat el tancament de l'empresa, adquirida per un euro el gener del 2009 per un grup d'inversors catalans liderat per Catalana d'Iniciatives (societat participada pel Govern i l'Ajuntament de Barcelona), Turisme de Barcelona i alguns membres de la fundació d'empresaris FemCat.

La companyia ja no hauria arribat a aquest punt sense la respiració assistida aplicada per la Generalitat -accionista majoritari de l'aerolínia- i el consistori, que sumen aportacions de capital a Spanair per un valor de prop de 140 milions d'euros. "En un context de crisi econòmica com l'actual, el Govern ha d'anar extraordinàriament amb compte amb les seves prioritats de despesa", va explicar ahir el departament de Presidència a través d'un comunicat.

Difícil justificació

L'executiu presidit per Artur Mas tira la tovallola amb Spanair, conscient que resulten difícils de justificar noves aportacions mentre s'apliquen retallades a àmbits com la sanitat o la funció pública. En fracassar les converses amb Qatar, que exigia a la Generalitat més compromisos d'inversió, el govern català s'ha vist abocat a prendre una decisió: o injectar-hi més recursos (va aportar-hi 56 milions d'euros fa uns mesos) o precipitar-ne el tancament.

A més, un nou xec del Govern a Spanair podria haver topat amb l'autoritat de Competència de la Unió Europea, que ja ha rebut dues denúncies de la patronal d'aerolínies de baix cost Elfaa per les inversions públiques a Spanair.

Malgrat la contundència de la Generalitat, el consell d'administració de Spanair, reunit a l'Hotel Gallery de Barcelona, va intentar ahir salvar in extremis la companyia. El consell presidit per Ferran Soriano va intentar persuadir la Generalitat i fins i tot reactivar una possible venda al grup xinès HNA. Res no va servir i la companyia va anunciar el cessament d'operacions, pressionada també pel ministeri de Foment, que vol evitar costi el que costi episodis de caos com els viscuts amb el tancament de les aerolínies Air Madrid i Air Comet. "Davant la falta de visibilitat financera per als pròxims mesos la companyia ha optat per cessar l'operació dels seus vols com a mesura de prudència i seguretat i prendrà totes les mesures legals pertinents", deia el comunicat de Spanair.

Previsiblement l'empresa presentarà durant els pròxims dies concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments) davant del jutjat mercantil de Barcelona. Poc abans de les 22 hores, Ferran Soriano reiterava el tancament, motivat per la "falta de visibilitat" de l'acord amb un "soci industrial". Iniciatives Empresarials Aeronàutiques, el vehicle inversor de la Generalitat, Catalana d'Iniciatives, Turisme de Barcelona, els membres de FemCat i la Fira (que sumen un 85% de Spanair), va atribuir la decisió al "context de crisi internacional, l'augment del preu dels carburants, la competència en el sector i la manca d'un soci financer i industrial sòlid".

D'aquesta manera s'acaba una aventura empresarial que ha viscut uns últims anys agònics, a causa de l'enorme impacte de la crisi sobre la indústria aèria. De fet, els resultats econòmics registrats per l'aerolínia durant el 2011 van ser un altre detonant d'aquesta decisió: Spanair va perdre 140 milions d'euros l'any passat, gairebé el triple del previst. Segons el pla de negoci redactat el 2009, la companyia havia d'estar en beneficis ja el 2011. L'anhelat soci industrial havia d'injectar almenys 150 milions d'euros a l'empresa per tal d'activar el pla de vols intercontinentals, la raó de ser de la nova Spanair.

Història

L'aerolínia sueca SAS, que manté un 11% de Spanair, ja ha provisionat 28 milions d'euros a causa del que qualifica com a "fallida" de Spanair. La companyia catalana té deutes amb SAS per valor de 165 milions d'euros, amb la qual cosa serà un dels principals creditors en el procés concursal. SAS va fundar Spanair el 1986 juntament amb els empresaris espanyols Gerardo Díaz Ferrán i Gonzalo Pascual (fundadors de Marsans).