El barraquisme sobreviu a Barcelona

BARCELONA.L'alcalde Maragall el va donar per eradicat just abans dels Jocs Olímpics, però el llegat del barraquisme continua viu a Barcelona. Cases autoconstruïdes en terreny de ningú que s'han anat tunejant fins a tenir pràcticament les mateixes comoditats que un pis convencional, d'altres on sembla que no s'hi hagi mogut res en els últims 40 anys i algunes de noves que han aparegut com bolets en plena muntanya de Collserola. Els barraquistes del segle XXI, però, tenen els dies comptats per l'afectació de diferents plans urbanístics que s'arrosseguen des de fa anys, com el de Can Batlló, al barri de la Bordeta (Sants-Montjuïc), que acabarà amb el reducte de barraques més cèntric: les del camí de la Cadena, on viuen una quinzena de famílies sota sostres de fusta i uralita. Ja no són les 1.100 barraques que es comptabilitzaven als anys 80, en plena campanya d'eradicació, però Barcelona en conserva petits reductes.

En punts com els Tres Turons -la Rovira, el Carmel i la Creueta del Coll-, per exemple, hi sobreviuen encara algunes de les cases autoconstruïdes durant els anys de la postguerra. La de la Visitación García i el seu marit -que és peó- va ser la tercera que es va instal·lar al carrer Morató, a la part de dalt del barri gracienc del Coll, ara fa 45 anys, poc després que arribessin de Ciudad Real per buscar feina. Explica que ells ja no van pagar pel terreny que ocupaven i que, per això, i seguint la tècnica habitual en els barris de barraques, van aixecar casa seva en només una nit. "D'un dia a l'altre vam bastir l'estructura principal i ja ens hi vam quedar a viure, i després, de mica en mica, vam anar adaptant la casa al nostre gust", recorda.

Avui són una de la cinquantena llarga de famílies que encara viuen en aquest antic nucli de barraques. La majoria n'han perfeccionat la construcció i han muntat els interiors al més pur estil dels pisos convencionals -la viva imatge d'un catàleg Ikea, amb televisors amb pantalles planes i cafetera de càpsules incloses-. Això sí, amb terrasses i vistes a la ciutat i amb alguns dels inevitables problemes associats al mètode constructiu, com les goteres i els dèficits en el sistema de ventilació i climatització. Les diferències entre unes i altres, no obstant, són molt evidents: algunes encara conserven les estructures més precàries.

En zona verda

Aquests veïns, que viuen en un tram no asfaltat, tenen llum, i expliquen que des de fa uns mesos els han tallat l'aigua, que també rebien, i que ara la punxen de Parcs i Jardins. Alguns, a més, tenen pous a casa i funcionen amb bombes.

La filla de la Visitación també viu, des de fa 16 anys, amb el seu marit en una d'aquestes cases. Ells van aprofitar les restes d'una antiga barraca per aixecar-hi, també amb les seves pròpies mans -el Miguel Ángel, el marit, és paleta-, la que és casa seva. L'habitatge té poc més de 50 metres quadrats i hi viuen amb la seva filla. En el seu moment van haver de pagar un milió de les antigues pessetes de multa per construir en zona verda. En total, van invertir uns sis milions en les obres i ara el Miguel Ángel assegura que si li oferissin mudar-se a un pis convencional hi aniria amb els ulls tancats: "L'Ajuntament ha deixat molt de banda la neteja d'aquesta zona i fins i tot n'ha retirat els contenidors d'escombraries: quan cau el sol hi ha unes rates que semblen gats".

Carmen Martín, en canvi, no ho té tan clar. A la seva barraca hi ha criat els sis fills que té i hi viu des que fa 35 anys va arribar de Badajoz: la va comprar per 83.000 pessetes als anteriors propietaris. Ara esbufega quan puja pels costeruts carrers de la zona amb el carro d'anar a comprar, però no en vol marxar: "No és una barraca, és casa meva". Tot aquí ha funcionat una mica seguint la llei del més ràpid i, encara avui, els carters tenen problemes per repartir-hi el correu, perquè hi ha números repetits més de dues vegades.

La zona està afectada per la modificació del Pla General dels Tres Turons, que fa temps que està pendent i que va rebre el vistiplau municipal l'any passat. El nou equip de govern de l'Ajuntament té el projecte en fase de revisió amb la idea de desafectar alguns habitatges, els construïts abans del 1976, per convertir l'espai en un parc mixt, on convisquin la zona verda i els habitatges presents, les noves edificacions de reallotjament i els equipaments.

A l'espera del reallotjament

Estan en una situació semblant la quinzena de famílies que també viuen en barraques al camí de la Cadena, al complex fabril de Can Batlló, que des de fa dècades està pendent de convertir-se en una gran zona d'equipaments. Les barraques estan condemnades a anar a terra, però entre retard i retard del projecte, els veïns hi continuen vivint. O malvivint. "Ja no puc més, vull un pis amb habitacions independents", explica la Bouchra, que fa vint anys que viu en una d'aquestes barraques. La comparteix amb els pares, una germana i dos germans. Tots viuen en uns 35 metres quadrats i sense compartiments tancats. La seva és una de les 12 famílies -la majoria marroquines- que viuen a les barraques construïdes al pati del número 27 d'aquest carreró.

En aquest espai obert -on hi ha la claveguera a la qual es connecten totes les cases- hi fan vida comuna, i totes les criatures es barregen i juguen passant d'una casa a una altra. Les barraques són petites i en algunes, com a la de la Saida, entre el llit i el bressol hi dormen el matrimoni i quatre fills. Protegeixen l'entrada amb un tauló perquè no hi entrin les rates i estenen la roba a l'espai compartit. La intimitat és un concepte inexistent. Un cop creuat el forat que fa de porta des del carrer, el color de les parets i les rajoles transporten per un moment a un poblat àrab.

El Sulaiman hi viu amb la seva mare des de fa 20 anys. El pare va comprar la barraca als antics propietaris per unes 100.000 pessetes fa més de 30 anys i la família hi continua vivint. Paguen la llum i l'aigua i, fins i tot, reben el correu. Amb el suport del Centre Social de Sants, aquests veïns van aconseguir que l'Ajuntament els reconegués el dret al reallotjament. Les 13 famílies que hi viuen des d'abans de l'aprovació del pla tindran dret a un habitatge en règim de lloguer protegit en algun dels edificis destinats al reallotjament dels afectats urbanístics que el construirà Patronat Municipal de l'Habitatge. Tots esperen amb ànsia aquest dia, però encara no tenen data.

Però les antigues zones de barraques no són les úniques que conserven exemples d'infrahabitatge. La crisi n'ha fet sorgir de noves en punts com el barri de Can Rectoret, en plena serra de Collserola. Els nous veïns hi arriben i s'instal·len en antigues cases abandonades, caravanes o construccions que improvisen a la muntanya. És el barraquisme del segle XXI.