Steve Jobs, l'home que ens ha canviat la vida
La personalitat singular de Steve Jobs ha donat lloc a nombroses cròniques de l'evolució d'Apple, l'empresa que va crear el 1976 en un garatge a Los Altos. N'hi ha una que recull perfectament el seu perfil: els primers minuts de Pirates de Silicon Valley , un telefilm del 1999 sobre la rivalitat Apple-Microsoft. L'actor que interpreta Jobs sembla convidar-nos a considerar la pel·lícula com una manera de deixar empremta en l'univers. Representa que som al 1984 i Jobs s'adreça al director Ridley Scott, donant-li instruccions per a la filmació del mític anunci de presentació dels ordinadors Macintosh, que els presentava com un alliberament d'IBM. El missatge quedava transmès.
Steve Jobs, de 56 anys, que dijous va renunciar al càrrec de conseller delegat d'Apple per motius de salut, sempre ha jugat a aquest joc. La seva firma ven uns productes i uns serveis tan ben concebuts i dissenyats com rendibles, però ofereix als consumidors experiències d'ús, que el directiu promou periòdicament en les seves populars keynotes , unes conferències de presentació de novetats tan esperades pels fidels com estudiades i assajades, des del vestuari fins al contingut, que ja ha estat objecte de manuals que ensenyen els executius a presentar de manera tan convincent com Jobs.
L'optimisme ha estat una part substancial de l'èxit de Jobs. Li va permetre crear Apple, fundar NeXT el 1985 -després de ser acomiadat d'Apple per John Sculley, a qui ell mateix havia portat de Pepsi-, comprar Pixar el 1986, vendre les dues empreses (NeXT a Apple, i Pixar a Disney) i tornar triomfalment el 1997 a Apple per rescatar-la del pou de productes mediocres en què estava i iniciar una espectacular recuperació que l'ha portat a la seva posició actual, entre les empreses més valorades i influents dels sectors de la informàtica, les telecomunicacions, l'electrònica de consum i l'entreteniment. Actualment, a més, Apple és la segona empresa més gran del món per valor en borsa.
Jobs sempre s'ha reinventat de manera innovadora, evitant copiar el que feia la competència i marcant la pauta en terrenys nous. Sempre s'ha implicat en les decisions de disseny fins als més petits detalls: li devem decisions que ara ens semblen evidents, com l'abandonament dels disquets i de les connexions SCSI, la incorporació del wifi en origen, la venda de música per cançó i no per àlbums i la compra d'aplicacions des del mòbil.
Fins l'arribada d'Apple, els ordinadors eren uns armaris que compraven els bancs, les asseguradores i els governs. Jobs i Wozniak van ser els primers a veure'n les possibilitats comercials per a l'ús personal. El gruix de les vendes se'l van endur l'IBM PC i els seus clònics amb programari de Microsoft, però Apple sempre ha pogut presumir de l'estabilitat de funcionament i la facilitat d'ús que els proporciona el fet que l'equip i el programari tinguin el mateix pare. Els Mac segueixen sent minoritaris, però proporcionen a Apple més d'un terç dels beneficis del sector informàtic.
La irrupció de l'iPod
Amb l'iPod, Apple va comprovar la viabilitat d'un ecosistema integrat que inclou els dispositius, el programari i el sistema de venda de contingut digital. Quan el suport habitual de la música eren els CD, Jobs va creure que els consumidors comprarien cançons d'una en una, des de l'ordinador. N'hi ha que retreuen a iTunes la seva poca flexibilitat, però és precisament aquesta la clau del seu èxit, per la facilitat d'ús del conjunt. Els iPod monopolitzen el mercat i van posar els fonaments d'una plataforma de distribució digital que Apple ha aplicat als seus dispositius posteriors i ja té més de 200 milions de clients.
Apple no va inventar les pantalles tàctils ni la internet mòbil, però el seu iPhone és el que tothom s'imagina quan pensa en smartphones , que combinen la telefonia, l'accés a la xarxa i les funcions multimèdia. El més revolucionari del mòbil Apple, però, va ser incloure-hi la possibilitat de comprar aplicacions des del mateix terminal, i ara ja hi ha més de 400.000 programes disponibles. I tot, fora del control de les operadores de telefonia, que fins aleshores fixaven les normes del mercat.
Steve Jobs va repetir la jugada amb la tauleta iPad, un dispositiu a cavall entre el telèfon mòbil i l'ordinador portàtil que no havia aixecat cap interès, però en mans d'Apple s'ha convertit en objecte general de desig i ha canviat els hàbits de consum de contingut digital. La competència s'esforça a esgarrapar les engrunes d'un mercat dominat per Apple. I quan es parla dels èxits de Jobs, cal no oblidar les Apple Store, una xarxa de botigues exclusives de la marca per tot el món.
En l'historial de Steve Jobs també existeixen les errades i els fracassos. En el seu moment va pronosticar que les tauletes no tenien futur; encara no ha aconseguit convèncer el sector editorial com ho va fer amb les discogràfiques; i han estat diversos els intents d'oferir serveis al núvol d'internet, des d'AppleLink fins a MobileMe, passant per eWorld. Però tot i així el llegat de Jobs és espectacular, i mentre la resta del sector s'adapta al món post-PC promogut per Apple, el seu successor Tim Cook s'enfronta a una Apple post-Jobs.
