El Prat bat rècords pel 'low cost'

BARCELONA.Dijous l'aeroport del Prat va batre un rècord històric. Va assolir els 33 milions de viatgers en l'acumulat de l'any (des de l'1 de gener fins al 15 de desembre), xifra que supera el màxim anual registrat fins aleshores: els 32,8 milions d'usuaris de l'any 2007.

Com s'explica l'espectacular creixement de la infraestructura barcelonina en un context de crisi com l'actual? En gran part, la recuperació del trànsit al Prat es deu a la fortalesa de les aerolínies de baix cost, que a la capital catalana tenen un pes molt superior al que tenen a l'aeroport de Madrid, per exemple. Això explica que entre el gener i el novembre el Prat hagi crescut un 17,8%, fins als 31,97 milions d'usuaris, i Barajas hagi patit una davallada del 0,5%, fins als 46,03 milions de viatgers.

Barcelona ha estat l'aeroport que més ha crescut entre els deu primers de la xarxa d'Aena. El conjunt d'instal·lacions de l'operador aeroportuari espanyol ha registrat un increment del 6,1%, fins als 191,65 milions de passatgers. Al Prat, les low cost han sumat 14,87 milions de viatgers fins al novembre, xifra que equival al 46,52% del trànsit total de la infraestructura. Aquest pes contrasta amb el 32,40% de Madrid, amb 10,36 milions d'usuaris de companyies aèries de baix cost fins al 30 de novembre.

Creixement exponencial

Només fa cinc anys el pes del low cost al Prat rondava el 20% dels moviments totals. Actualment tres de les quatre primeres aerolínies del Prat són companyies de baix cost: Vueling, Ryanair i EasyJet. Només Spanair, el segon operador de Barcelona, entra en la categoria d'aerolínia tradicional o full service .

El creixement d'aquest any al Prat s'explica per la consolidació del lideratge de Vueling, que ha incrementat el seu trànsit al Prat un 6,56%, fins als 7,16 milions de viatgers. Spanair ha registrat 4,04 milions d'usuaris al seu feu principal, un 6,64% més. Però el factor desequilibrant ha estat l'entrada del gegant europeu del baix cost, Ryanair.

L'aerolínia irlandesa, que va irrompre a Barcelona el setembre del 2010, està a punt de tancar el seu primer exercici complet al Prat i en els onze primers mesos de l'any ha sumat 3,14 milions de viatgers, un 9,81% del trànsit total de l'aeroport.

El low cost està resistint molt millor la crisi que les companyies convencionals per la seva estructura de costos. Precisament això és el que recentment ha portat a la suspensió de pagaments American Airlines -durant dècades la primera aerolínia del món- i que, en canvi, ha fet que Ryanair hagi guanyat 543,5 milions d'euros durant la primera meitat de l'any fiscal (entre l'abril i el setembre), un 20% més que en el mateix període de l'any anterior. La britànica EasyJet ha tancat el seu exercici fiscal amb 268 milions de beneficis, un 86% més. En canvi, el benefici net de Lufthansa durant els nou primers mesos de l'any ha caigut un 45%, fins als 288 milions, i Air France KLM ha registrat unes pèrdues de 180 milions durant la primera meitat de l'any fiscal. L'estructura de costos és també l'argument que ha portat Iberia a crear la low cost Iberia Express.