Portugal es rendeix i demana el rescat econòmic a Europa

Barcelona.Dos mesos ha durat la resistència de Portugal. El primer ministre, José Sócrates, que va dimitir el 23 de març, va comunicar ahir a la nit al president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durão Barroso, la petició del rescat financer. Un seguit de declaracions del ministre de Finances, Fernando Teixeira dos Santos, al diari econòmic Jornal de Negócios van precipitar la situació a primera hora de la tarda d'ahir.

Teixeira va reconèixer que la situació és difícil i que el país lusità "necessita" recórrer "als mecanismes de finançament disponibles a Europa". El ministre, però, va condicionar la petició dels ajuts al suport de les principals forces polítiques portugueses. En la mateixa línia, el responsable d'assumptes parlamentaris, Jorge Lacao, va admetre la possibilitat de demanar el rescat. En un primer moment, Brussel·les va qualificar de "rumors" les informacions.

Però a última hora d'ahir ja es van considerar suficients per al Fons Monetari Internacional (FMI) i per a la pròpia CE, que va iniciar l'estudi dels mecanismes a activar, segons va manifestar el portaveu d'Afers Econòmics, Olli Rhen. De fet, la situació portuguesa es tractarà ja directament aquest divendres en la reunió de ministres dins l'Eurogrup a Budapest, juntament amb la dels altres dos països rescatats, Grècia i Irlanda.

Finalment, a última hora d'ahir, un comunicat amb declaracions de Durão Barroso anunciava la tramitació ràpida de la petició d'assistència financera. Amb tot, un portaveu de la CE va recordar que l'activació del fons de rescat de la zona euro requereix de la negociació d'un programa d'ajust amb unes estrictes condicions, com han estat els casos dels dos precedents de Grècia i Irlanda.

Ara caldrà concretar el nivell de rescat financer que vol negociar Lisboa per fer front als compromisos de pagaments més urgents. Cal tenir en compte que el país està ara mateix sense govern, amb unes eleccions convocades per al 5 de juny, després de la dimissió del primer ministre, José Sócrates, el 23 de març. La crisi política es va produir pel rebuig de l'oposició al quart pla econòmic presentat per l'equip de Sócrates.

Suport polític

Tornant a les primeres declaracions de Fernando Teixeira a la premsa local, el ministre de Finances destaca que "la situació s'hauria pogut evitar", en referència al paper de l'oposició al govern socialista del dimissionari José Sócrates. Teixeira recorda que Portugal "va ser irresponsablement empès a una situació molt difícil en els mercats financers" i que recórrer als fons europeus "exigirà també la participació i el compromís de les principals forces i institucions polítiques". El cost del rescat fins i tot ja ha estat xifrat. El president de l'Eurogrup, Jean- Claude Juncker, va quantificar, el 24 de març a Brussel·les, en 75.000 milions el que necessitaria Portugal per tornar a una mínima normalitat.

I és que ni la dimissió de Sócrates va ser respectada pels mercats financers, que lluny de donar una treva, van redoblar la pressió sobre les subhastes de deute lusitanes. La dificultat per accedir als mercats a preus raonables es va veure ahir mateix. Al final, Portugal va aconseguir negociar 1.005 milions d'euros a sis i dotze mesos a un interès del 5,11% i del 5,9%, respectivament, molt per sobre del 2,98% i el 4,33% de les últimes emissions realitzades l'11 de març. Dimecres, els interessos pel deute a cinc anys van superar la barrera del 10%. Només feia quatre dies que havia superat el 9%, que ja va significar superar el nivell més elevat registrat per Portugal des que va entrar a l'euro.

Les necessitats de finançament de Portugal són elevades. En temps de bonança econòmica no hi ha problemes, perquè les emissions van renovant el deute, però quan les tensions s'agreugen com ara, la situació tendeix a esclatar. El mercat lusità ha de tornar un total de venciments de 9.151 milions en els pròxims tres mesos. El 15 d'abril ha de reemborsar 4.252 milions i el juny

uns altres 4.899.

La situació dels bancs

Les agències de qualificació també han intervingut en la crisi portuguesa. Fitch va rebaixar la consideració de fins a sis grans bancs portuguesos dimarts, després que Standard & Poor's fes el mateix la setmana anterior.

En aquest sentit, el president del BCP, Carlos Santos Ferreira, va ser una de les primeres veus a demanar públicament el mateix dia la necessitat de demanar un rescat intermedi d'entre 10.000 i 15.000 milions. Encara va ser més contundent el president de l'Associació Portuguesa de Bancs (APB), Antonio de Sousa, que va considerar urgent demanar ajudes a Europa, ja que les entitats financeres locals ja no podien assumir l'activitat mínima de deixar diners per moure l'economia portuguesa.