El PP posa setge a l'ensenyament en català

València / PalmaLa mesura no figurava al programa electoral del Partit Popular però, així i tot, l'anunci de l'exconseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, d'eliminar les línies educatives en valencià fou una de les primeres iniciatives llançades pel reelegit govern de Francisco Camps. L'esborrany del decret, presentat sols vuit dies després de les eleccions, ha propiciat un front comú contrari a la seva aplicació, que aglutina partits polítics, sindicats i comunitat educativa. La seva aprovació suposaria la creació d'una única línia que integraria els dos idiomes oficials i l'anglès, en la qual no es podrà impartir menys d'un terç en castellà i valencià ni més d'un terç en anglès.

Segons la conselleria, l'objectiu és "fomentar el plurilingüisme" a les escoles del País Valencià, però, malgrat les explicacions de Font de Mora, el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, creu que el govern valencià "agafa com a excusa un suposat multilingüisme per arraconar la nostra llengua a l'escola". A més, l'entitat educativa defensa que "qualsevol modificació del model educatiu que neix de la llei d'ús i ensenyament del valencià, que es va aprovar sense vots en contra el 1983, ha de tenir el mateix consens".

Cap tracte compensatori

En un document remès a la conselleria d'Educació, Escola Valenciana assegura que l'aprenentatge de les llengües no s'aconsegueix sumant idiomes a parts iguals als currículums, "sinó aplicant un sistema pedagògic d'aprenentatge adequat al context". En la mateixa línia es pronuncien els experts en plurilingüisme arreu del País Valencià. Per al director de la Unitat per a l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant, Vicent Brotons, el decret "minoritza i relega la llengua", ja que no contempla cap tracte compensatori per al valencià, una llengua amb menys possibilitats de desenvolupament social ple. Davant del nou model proposat per la Generalitat valenciana, la comunitat universitària aposta per donar continuïtat als Programes d'Ensenyament en Valencià i d'Immersió Lingüística pels "bons resultats" en la consecució d'un bilingüisme additiu" i, per tant, "són els que preparen millor l'alumnat per a l'aprenentatge de noves llengües", explica Brotons.

El decret també preveu el dret a l'exempció de l'estudi del valencià i que els alumnes puguin realitzar les proves d'avaluació de les matèries no lingüístiques en una llengua diferent de la que s'imparteix. Els experts de la Universitat Jaume I, com Pilar Safont, creuen que el model plantejat "afavoreix la llengua majoritària, que és el castellà" perquè la idea d'equilibrar les hores de docència en cada idioma "nega una realitat evident i és que aquí, malauradament, no és el valencià la llengua més consolidada". Més enllà dels plantejaments pedagògics, si s'aprovés, el decret negaria el dret a més de 230.000 famílies d'escollir l'educació dels fills en català.

Bauzá suprimeix Política Lingüística

Llibertat d'elecció i austeritat en la despesa. Aquestes són les dues raons que addueix el Partit Popular de les Illes Balears en les mesures que ha anunciat fins ara i que rebaixen el català en l'administració i l'ensenyament. Tot plegat es concreta en una sèrie d'iniciatives que afecten els àmbits més diversos i que tenen l'aprovació del sector més espanyolista del partit, liderat pel nou conseller de Turisme, Carlos Delgado; d'entitats extremistes, com el Círculo Balear, i de mitjans de comunicació com El Mundo .

El PP ja ha eliminat les direccions generals de Política Lingüística de l'executiu i de l'Ajuntament de Palma i està previst que ben aviat també elimini aquest departament del Consell de Mallorca. La cúpula del partit ho ha justificat en nom de la necessitat de retallar despesa. El Mundo ho ha celebrat tractant la política lingüística de fotesa innecessàriament cara. El conseller d'Educació i portaveu del nou executiu, Rafel Bosch, ha anunciat que el curs vinent farà un decret de llengües que ha de substituir el decret de mínims, que garanteix que, pel cap baix, el 50% de les classes siguin en català. Ho defensa en nom de la llibertat. És el mateix argument que fa servir fa anys l'organització minoritària i extremista Círculo Balear per atacar el model educatiu.

El coordinador de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, ha analitzat aquesta cascada de mesures advertint que el nou president, José Ramón Bauzá, reprèn la línia política que va obrir Jaume Matas entre el 2003 i el 2007. Però Matas no va arribar a anar tan lluny com Bauzá, si és que finalment fa tot allò que ha promès. Segons Martí, el PP se centrarà a atacar el català allà on s'ha pogut recuperar els últims anys: a l'administració, a l'ensenyament i a la cultura. "I farà servir la crisi econòmica com a excusa", avisa.

Ningú ho havia demanat

El professor universitari i escriptor Damià Pons defineix els populars com una "maquinària exterminadora de la diversitat lingüística" i com a "portaveu polític del nacionalisme castellanoespanyol". Segons Pons, l'afany uniformitzador "forma part de l'ADN del PP",­ que fa un ús enganyós de la paraula llibertat perquè no la defensa permetent, per exemple, que el català es faci servir al Senat o al Congrés.

Per la seva banda, l'escriptor, empresari i diputat socialista Lluís Maicas dubta que Bauzá pugui dur a terme a curt termini totes les mesures que ha promès durant la campanya. Martí i Maicas coincideixen a afirmar que tot plegat causarà un conflicte allà on no n'hi havia hagut cap. A banda del Círculo Balear i l'ala més espanyolista del PP, ningú no havia demanat mesures d'aquesta mena a les Illes, on tots els estudiants estudien preferentment en català. De fet, el PP va votar l'actual llei de normalització lingüística que ara Bauzá vol canviar i aquesta línia ha causat problemes interns al partit, sobretot amb dirigents de la part forana (de fora de Palma). Fins i tot ha justificat l'escissió de Jaume Font, que va fundar la Lliga Regionalista i defensa el decret de mínims.