"No ens hem imaginat mai l'Obra Social com una repartidora"

Parla amb tanta passió sobre la seva feina que, durant una hora d'entrevista, la resta d'activitats del món sembla que s'empetiteixen. Marta Lacambra, nascuda a Tànger perquè els pares hi van viure 30 anys com a pioners de la indústria tèxtil, és una de les cares -poques de dones- que s'estrenen a la nova junta de l'influent Cercle d'Economia. Sobretot, però, Lacambra, amb molta experiència a l'administració en temps de Jordi Pujol, és qui porta les regnes de l'Obra Social de CatalunyaCaixa, que mobilitza uns recursos anuals de 52 milions d'euros. Li ha tocat trenar les actuacions de tres caixes tot just fusionades (Catalunya, Tarragona i Manresa, i ella és dels ex-Manresa). La seva "dèria" és organitzar un esdeveniment lligat a la música barroca, amb I Solisti Veneti. I, esclar, admet que és "un luxe" treballar... a la Pedrera! Això quan no trepitja projectes in situ . Quantes hores a la setmana? Dubta uns segons: "Seixanta? No. Setanta".

Com es viu un tsunami financer des de l'Obra Social?

Amb serenitat. Quan ens vam fusionar sabíem que l'entorn era complicat. La nostra il·lusió és intentar que, a través de l'Obra Social, la valoració que la societat faci de CatalunyaCaixa sigui la d'una entitat propera. Som una interfície: veiem els problemes de les persones, els expliquem a la caixa. Ens dóna suport i exigeix que hi estiguem a prop.

L'Obra Social és la víctima de la transformació de caixes en bancs?

No m'ho plantejo ni un segon, de debò. Deu ser la confiança absoluta que tinc en l'equip directiu i els òrgans de govern. Ara bé: l'Obra Social ha de ser més que mai molt eficient. Tot no es podrà fer, però potser sí tot allò que és important.

Però un banc no té obligació d'invertir beneficis en Obra Social.

És la caixa la que tira endavant un banc. Algú remunera la part del banc i algú la part de l'Obra Social. Un guany del 100% és per remunerar els accionistes, però l'accionista gran és l'Obra Social. Ara es tracta de veure com, de gran. A més, la nostra Obra Social inclou equipaments que generen ingressos, la Pedrera.

L'Obra Social és una via d'arrelar-se al territori o una repartidora?

Miri, no ens hem imaginat mai com una repartidora. No té cap interès. Ens agrada enfocar un problema correctament, articular complicitats i dissenyar-hi solucions. Treballem per transformar la societat.

I els polítics no hi fiquen cullerada?

No. Ni ara ni abans. No he notat la més mínima incidència.

Però tot és Obra Social? Cultura, ciència, medi ambient, alimentació, assistència? En crisi, què prioritza?

L'eix que ens mou, més enllà de si fem un projecte cultural, mediambiental, científic, gastronòmic o d'emprenedoria, és la transformació. Generar economia induïda i ocupació. I si cal en xarxa, com a catalitzadors d'altres entitats. I sent proactius. No ens agafaran sense rematar a porteria. No farem projectes que durin eternament. Només valen vint accions avaluables on de seguida s'hi vegi una transformació.

Un exemple.

Gestionem i som responsables del manteniment mediambiental del 5,8% del territori català i en som propietaris d'una bona part. Hi podríem veure un problema però hi veiem una oportunitat. En un bosc d'Alinyà hem impulsat una planta de biomassa. Serà autofinançable i potser hi generarem 130 llocs de treball i, si podem, 25 seran per a persones amb dificultats. I el projecte és replicable.

Sí? Faran més plantes d'aquestes?

Potser sí. I si no les fem nosaltres, podem fer de socis. Ha estat fabulós que les filosofies de l'Obra Social de les tres caixes no fossin diferents.

Quin projecte li fa més pena deixar de banda per les retallades?

Cap. He tingut la sort de poder prioritzar tots els que veig importants.

I quin de gros té entre mans?

La planta de biomassa, perquè som a l'any dels boscos, pel canvi climàtic, perquè a Catalunya hi ha més massa forestal que fa cinc anys, perquè cal prevenir riscos d'incendis i hi ha territori desocupat. Hem sabut veure-hi una oportunitat. I l'altre és La Tancada, al Delta. Ve a ser com el Món Sant Benet: cent llocs de treball, 150.000 visitants, fer visible la Catalunya Central. És un exemple d'èxit replicable a La Tancada, però no és un projecte cultural sinó mediambiental. Serà un centre de natura, obert a escoles entre setmana i a famílies dissabtes i diumenges. No diré més.

I es van revisant amb el temps?

Transformarem els 45 Club Sant Jordi, per a la gent gran, per reaprofitar-los i fer-hi activitats en altres horaris i dies, oberts al barri i a les seves sensibilitats. També estem desenvolupant la Xarxa Agrosocial, que vol transformar el territori i el paisatge, la inserció de persones amb dificultats i la comercialització de productes agroalimentaris i forestals. Ho fem amb La Fageda, i, segurament menys coneguda, amb L'Olivera, a partir de la nostra experiència amb la Fundació Alícia. Estem rumiant també un projecte per a escoles desafavorides.

I si entren els xinesos al capital, ho entendran, tot això? (Riu)

Si vénen farem our best . Potser haurem de llegir molt Confuci.