Milions amb comptagotes

Madrid / Barcelona.Més del que s'esperava, però lluny del que es desitjava. La Comissió Bilateral de Catalunya amb l'Estat espanyol es va tancar ahir amb petites conquestes que, sumades, configuren l'últim paquet positiu de transferències que la Generalitat pot esgarrapar a l'agònica legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero. La cirereta del pastís és el traspàs dels 759 milions d'euros pendents del 2008 inclosos en la disposició addicional tercera de l'Estatut per inversions en infraestructures. La part catalana també es va endur al cove el traspàs de 150 edificis de la Seguretat Social, la via lliure perquè l'aeroport d'Alguaire pugui rebre vols internacionals i una majoria catalana al consell de vigilància de l'aeroport del Prat.

La trobada també va fer aflorar alguna discrepància a CiU. El portaveu al Congrés i president de la part catalana, Josep Antoni Duran i Lleida, no va dubtar a contradir el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que dilluns va assegurar que el Govern reclamaria part dels diners de la privatització del Prat. Duran va informar que la petició no s'havia fet i que es tractava d'una opinió personal del conseller "no assumida pel Govern".

L'estratègia del consell executiu estava perfectament estudiada: exhibir d'entrada una actitud pessimista prèvia a la reunió per després poder vendre millor uns acords que van ser modestos. "Hem d'anar amb expectatives realistes. El govern espanyol ha incomplert moltes vegades", deia al matí el portaveu de l'executiu, Francesc Homs, per adobar el terreny a un Duran que va poder exhibir alguns trofeus de cara a les eleccions generals. "Ha estat una reunió satisfactòria", exhibia el líder d'Unió ja a la tarda.

La filosofia del peix al cove

La partida de 759 milions com a compensació pel dèficit d'inversió en infrastructures ja estava contemplada en els pressupostos que CiU aprovarà avui gràcies a un acord amb el PP. Duran va matisar que no comparteix el mètode de càlcul d'aquesta quantitat, corresponent a l'exercici del 2008, elaborat pel conseller Antoni Castells, però el peix al cove pesa per damunt de tot.

Després de la reunió d'ahir també passarà a mans de la Generalitat amb caràcter "immediat" la titularitat d'uns 150 edificis de la Seguretat Social. "No es tracta d'un traspàs qualsevol", va subratllar Duran. El vicepresident i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, va recordar que aquest acord penja de la reforma de les pensions, que s'aprovarà definitivament demà. Va ser en el marc de la negociació d'aquesta llei que CiU va aconseguir arrancar aquest compromís a canvi del seu suport.

Però sens subte, el terreny on menys es va avançar és en el de la gestió dels aeroports. Duran es va emportar el caramel dels vols internacionals fora de l'espai Schengen a l'aeroport de Lleida-Alguaire. Aquests vols seran possibles a partir d'un reial decret, i permetran potenciar la infraestructura per al turisme d'esquí del Regne Unit i Rússia. Però el portaveu de CiU al Congrés va justificar la renúncia, almenys de caràcter temporal, a gestionar els aeroports de Reus, Sabadell i Girona. "Treure'ls d'Aena seria assumir el dèficit. És obvi que ara no interessa", va afirmar. En tot cas, el govern espanyol està tancat a desclassificar-los com a interès general, tot i que va accedir a crear un grup de treball perquè es configuri "una gestió individualitzada i autònoma" de les tres infraestructures.

També queda lluny el control ple de la gestió del Prat. Duran va explicar que dels nou membres que tindrà el consell de vigilància del principal aeroport català, quatre seran designats per Aena i cinc correspondran a la representació catalana: dos membres de la Generalitat, un de l'Ajuntament de Barcelona, un representant dels municipis limítrofs amb l'aeroport i un agent empresarial. Però aquesta representació majoritària, que es traduirà en una certa capacitat d'influència en la supervisió de la gestió, queda lluny de l'anhelat control de l'aeroport per part de Catalunya.

La reivindicació del traspàs de les beques amb una dotació econòmica adient ja és un clàssic de les bilaterals. Ahir es va fer un pas endavant. La Generalitat i l'Estat signaran en les pròximes setmanes un conveni amb una dotació econòmica que Duran va qualificar "d'excel·lent" per a la gestió que farà Catalunya de les beques del curs 2011-2012. Malgrat tot, la capacitat normativa sobre aquesta àrea seguirà formant part de les "negociacions pendents".

Més enllà d'altres petits acords en matèria laboral, el govern espanyol continua fent-se el sord amb els 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat. La Generalitat reclama cobrar-los aquest any, mentre que l'executiu de Zapatero sosté que no hi ha cap obligació legal que sigui així.

Balanç negatiu de l'oposició

Com era d'esperar, l'oposició va discrepar del balanç globalment "positiu" que el portaveu de CiU va fer de la reunió. Per la portaveu adjunta del PSC al Parlament, Laia Bonet, el Govern va voler "instrumentalitzar" la reunió en benefici dels interessos electorals de Duran. El secretari general d'ERC i portaveu al Congrés, Joan Ridao, va deplorar que la Generalitat acudís a la reunió amb "les mans buides" i en sortís amb "les mans a les butxaques", una visió compartida per ICV-EUiA. Ara cal veure si el calendari electoral espanyol no es precipita i ho deixa tot plegat en un no res.