Mas i Rosell, discursos paral·lels

Les dues institucions més importants de Catalunya, almenys pel que fa a nombre de seguidors i de votants, van canviar de líder la segona meitat de l'any passat. La Generalitat, després de set anys de govern tripartit, va tornar a mans de CiU, mentre que el Barça va acomiadar Joan Laporta -que estatutàriament no podia optar a un tercer mandat- per fer-hi entrar Sandro Rosell. Els primers passos de la gestió de l'un i de l'altre han traspuat un bon nombre de semblances i paral·lelismes, especialment en el terreny econòmic, tot i la distància evident que separa la gestió d'un club esportiu -per més global que sigui- de la del govern d'un país.

Auditoria, per començar

Com dèiem, el discurs econòmic va presidir les campanyes dels dos candidats. Mas advertia que la singladura del seu govern hauria de fer front a una tempesta complicada de superar, mentre que Rosell xifrava tant les pèrdues com el deute del Barça en termes superiors als de Laporta i la seva junta. Segurament per això, els dos van anunciar una auditoria que revelaria l'estat real dels comptes de les dues institucions. En el cas de Mas, se n'espera el resultat, però la del Barça ha acabat amb Laporta demandat a causa de l'aprovació, en assemblea, d'una acció social de responsabilitat.

Discrepàncies financeres

Pocs dies abans de prendre possessió del càrrec, Montilla i Mas van tenir una reunió que va transcórrer en un clima de màxima cordialitat. Rosell i Laporta, un cop ja se sabia que el primer ocuparia el lloc del segon, es van abraçar de manera emotiva, fins i tot. Però tot seguit van arribar els retrets: Mas acusa ara l'anterior executiu de multiplicar el dèficit i deixar la caixa a zero, mentre que Sandro ha criticat la política econòmica de l'anterior junta per canviar la manera de fer del club.

L'austeritat per bandera

En la línia de les discrepàncies de balanços, dèficits i pèrdues, tant Mas com Rosell han fet bandera de l'austeritat. El Barça, per exemple, ha deixat d'editar la revista Barça Camp Nou , mentre que la Generalitat també s'està plantejant la supressió d'algunes publicacions institucionals i despeses protocolàries. L'austeritat també es veu reflectida en gestos com els viatges de Mas en classe turista per anar a Madrid o les arribades a l'aeroport de Sandro Rosell, al qual es desplaça amb el seu vehicle particular.

La culpa, dels altres

Malgrat el discurs de conciliació exhibit els primers dies de mandat -la transició entre els dos Governs, el socialista i el convergent, va ser titllada de "modèlica" per les dues bandes-, al final les coses es van acabar torçant. Les finances han estat les protagonistes de les discrepàncies i han fet mutar les relacions, de l'entesa cap al foc creuat. I una consigna comuna: "Ens hem trobat amb una situació nefasta i no ens en sortirem de manera immediata, caldran sacrificis".

L'escull de la comunicació

S'ha convingut que el problema del tripartit va ser de comunicació, de relat. De moment, ja hi ha qui ha criticat les rodes de premsa del nou consell executiu, bàsicament perquè és el portaveu mateix del Govern, Francesc Homs, qui reparteix els torns de paraula. Abans ho feia Aurora Massip, que era la màxima responsable de comunicació del Govern. La política del Barça en aquest aspecte ha estat criticada per la falta d'aparicions públiques de Sandro Rosell i pel paper del portaveu, Toni Freixa.

Nomenaments externs

Conscients de les dificultats de comunicació, la junta de Rosell va nomenar una directora de comunicació de fora del club -Ketty Calatayud, provinent de La Vanguardia - i un cap de gabinet de presidència, Gerard Guiu. El Govern encara té pendent el nomenament del secretari de Comunicació, que podria tractar-se d'un periodista més o menys consagrat.

Dilemes amb el vot

En una entrevista a El Periódico , Mas va assegurar que tenia un "dilema" sobre si aniria a votar a la consulta sobiranista del 10-A. Adduïa que era el president "de tots els catalans" i que això comportava una responsabilitat institucional. Precisament aquesta mateixa responsabilitat institucional va ser brandada per Sandro Rosell quan va votar en blanc a l'assemblea de compromissaris del 16 d'octubre per decidir si el club havia d'emprendre accions legals contra Laporta i la seva junta. Els dos han jugat la carta de no voler dividir el país o el barcelonisme -segons qui ho diu-, però hi ha sectors de la societat que han interpretat aquest fugir d'estudi -hipotètic encara en el cas de Mas- com una inhibició de responsabilitats.

Suports als mèdia

Tant Mas com Rosell han rebut el suport gairebé incondicional per part de determinats grups mediàtics potents, tant en campanya com en els primers passos dels seus respectius mandats. Un aspecte que ha servit a l'oposició per criticar possibles casos de servilisme de les institucions cap als mitjans de comunicació considerats afins a Mas i Rosell. Joan Laporta, sense anar més lluny, va aprofitar la seva última entrevista com a president a l'emissora RAC 1 per criticar el tracte ofert a la seva junta pel grup al qual pertany aquesta ràdio.

El rastre del passat

Mas va posar en mans de Felip Puig la conselleria d'Interior i va repescar tres exconsellers més del pujolisme, a banda d'alts càrrecs. Rosell no ha començat amb bon peu la relació amb reconeguts laportistes com Johan Cruyff, que va renunciar al càrrec de president d'honor per la seva mala sintonia amb el nou president del Barça.